Wednesday, January 30, 2008

Idees per a gaudir del turisme rural

En les darreres dues dècades, la creixent desocupació al sector agrícola i ramader, unida al constant despoblament dels nuclis rurals, ha empès la pagesia i els habitants del camp a buscar noves fórmules econòmiques que els permetin subsistir sense renunciar al seu estil de vida. En bona part dels casos, aquests han optat per impulsar un seguit de serveis i activitats adreçats a aquells visitants procedents de la ciutat que vulguin conèixer i gaudir del medi rural, sense oblidar el seu patrimoni artístic, històric, cultural i natural. Al seu torn, aquestes iniciatives també persegueixen que els nouvinguts participin de les tradicions, els costums i la gastronomia típica de la zona.

La contribució del turisme rural al desenvolupament de les economies locals és notori, i es tradueix en la creació i conservació de llocs de feina, el foment dels projectes empresarials en l’àmbit de l’hostaleria i el lleure, la conservació del paisatge i del llegat cultural i monumental dels municipis, una major atenció al medi ambient i la reactivació de sectors i activitats com ara les granges o les explotacions agràries. En aquest últim àmbit, esdevé de vital importància l’anomenat agroturisme, una modalitat consistent en establiments regentats per pagesos, ramaders i treballadors forestals que conviden els seus hostes a conèixer en primera persona la seva activitat diària i a prendre part activa de les seves ocupacions.

L’oferta, cada cop més extensa, comprèn des de la rehabilitació antigues masies i cases tradicional —reconvertides en allotjaments rurals i restaurants— fins a activitats esportives emmarcades al medi natural, com ara el senderisme i els esports d’aventura (entre ells, el piragüisme, el rappel i l’escalada). Tampoc cal oblidar els tallers i cursos que miren d’apropar els visitants a la gastronomia i els oficis tradicionals, les iniciatives que recreen com era la vida al camp per als nostres avantpassats (oferint, per exemple, la possibilitat de desplaçar-se en una caravana d’època) o la creació de centres d’interpretació i itineraris culturals.

Pel que fa a l’allotjament, convé distingir entre dos tipus d’establiments: els regentats directament pels seus propietaris (fonamentats en el lloguer d’habitacions i en la restauració, a base de plats típics i productes artesans) i que aquells que permeten arrendar l’edifici complet. En aquest cas, l’atenció i els serveis que rep l’hoste acostumen a ser menors.

A continuació, es detallen alguns links amb suggeriments i propostes per a descobrir i gaudir dels millors paisatges naturals i culturals de la geografia catalana i espanyola:

* Guía de pueblos de España.

*
Los pueblos más bellos de España.

*
Los 30 pueblos más bonitos de España.

*
Románico catalán.

*
Pobles pintorescos i panoràmics.

En la imatge, detall d'un carrer de Mura (Barcelona). Font: C. Roca.

Monday, January 28, 2008

«Promesas del este» s'imposa als Premis Sant Jordi de Cinema 2008

Promesas del este, de David Cronenberg, ha estat l'única cinta que ha aconseguit fer-se amb dos guardons a la 52a edició dels Premis Sant Jordi de Cinema. En concret, el film ha rebut les distincions a la millor pel·lícula estrangera i al millor actor estranger, gràcies al paper de Viggo Mortensen.

En el dia d'avui, Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) també ha donat a conèixer la resta de guanyadors del certamen, que han estat seleccionats per un jurat integrat per crítics i periodistes cinematogràfics de diferents mitjans de comunicació reunits a Barcelona (a la imatge). Aquest ha estat presidit per Conxita Casanovas, crítica cinematogràfica de RNE i directora del programa radiofònic Va de cine.

En l'apartat de millor pel·lícula espanyola, el llargmetratge vencedor ha estat La soledad, un drama coral dirigit per Jaime Rosales. El premi al millor actor espanyol ha recaigut en Álex Brendemühl per Yo, El silenci abans de Bach i 53 días de invierno, mentre que Maribel Verdú ha obtingut el mateix guardó en la categoria femenina per Siete mesas de billar francés, La zona, Oviedo Exprés i El niño de barro. El premi a la millor actriu estrangera ha estat per a Cate Blanchett per les seves interpretacions a Elisabeth: la edad de oro, El buen alemán i Diario de un escándalo.

De la mateixa manera, el navarrès Félix Viscarret s'ha endut el premi a la millor opera prima per Bajo las estrellas, un relat costumista que al darrer Festival de Cinema de Málaga va assolir el reconeixement a la millor pel·lícula, millor director, millor guió novell i millor actor (Alberto San Juan).

El premi especial del jurat, al seu torn, ha recaigut ex aequo sobre els programes La claqueta, de Radio Marca, i Va de cine, de RNE-Ràdio4, per haver superat els 25 anys en antena. Finalment, el guardó a la millor trajectòria professional ha estat per al cartellista Macario Gómez, més conegut com a Mac.

La llista dels premiats es completarà amb els dos premis Rosa de Sant Jordi, que es decidiran mitjançant els vots dels oients de RNE a Catalunya.

La cerimònia de lliurament dels guardons, creats el 1957 i considerats com els més prestigiosos de Catalunya en l'àmbit fílmic, tindrà lloc el proper 23 d'abril al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

Wednesday, January 23, 2008

«Nuestros 12 tesoros»: algunos apuntes de interés

El pasado 31 de diciembre, coincidiendo con las campanadas de fin de año, Antena 3 dio a conocer el nombre de los monumentos y parajes más votados en la iniciativa Nuestros 12 tesoros, una consulta popular impulsada por la cadena privada y la emisora radiofónica Onda Cero para la divulgación y promoción del patrimonio cultural y natural de España.

A lo largo de estas líneas, se resumen las características más significativas de los 12 lugares seleccionados.

1) La mezquita de Córdoba. Construida entre los años 786 y 788 por orden del emir Abd al-Rahman I y erigida sobre los restos de la iglesia visigótica de San Vicente, la mezquita de Córdoba constituye no sólo una obra maestra de la primera etapa del arte hispanoárabe, sino también una excelente muestra de la evolución que siguió la arquitectura islámica en la Península. En efecto, el edificio originario sufrió múltiples transformaciones, tales como la ampliación de la sala de oraciones (promovida por Abd al-Rahman I en 848), la reforma de los arcos de herradura de la Puerta de San Esteban (ordenada por Muhammad I), la construcción del alminar (951-952) por deseo de Abd al-Rahman III, la gran ampliación de al-Hakam II (962-971) o los cambios introducidos en 987 por Almanzor. Ya en el siglo XIII, bajo el reinado de Fernando III el Santo, la mezquita pasó a ser una catedral cristiana. El templo, que destaca por sus impresionantes arquerías, forma parte del Patrimonio Mundial desde 1994.

2) Cuevas de Altamira (Santillana de Mar, Cantabria). Descubiertas en 1879 por Marcelino Sanz de Sautuola, las paredes de las cuevas de Altamira ofrecen uno de los ejemplos de arte rupestre más importantes de Europa. Concretamente, la cavidad conocida como Sala de los Polícromos o Sala de las Pinturas atesora a lo largo de seis metros pinturas de animales de gran tamaño —especialmente de jabalíes, ciervos y caballos—, realizadas con tonos ocres, rojizos y negros. A su vez, para conferir realismo y sensación de volumen a sus creaciones, el artista aprovechó hábilmente las ondulaciones naturales de la gruta. Fechadas entre los años 13000 y 11000 a.C. y correspondientes al período magdaleniense III-IV, las pinturas son Patrimonio de la Humanidad desde 1985.

3) Catedral de Santa María (Sevilla). La seo sevillana (1401-1506), que es también el edificio gótico más grande de Europa, se alza sobre un terreno que siglos atrás albergó una antigua mezquita. Su extensa planta basilical, de cinco naves, rivaliza en espectacularidad con su minarete: la Giralda (1188-1195), una extraordinaria construcción correspondiente al período almohade y rematada a posteriori con diversos elementos barrocos. Asimismo, en el interior del templo se conservan los restos del almirante Cristóbal Colón. En 1987, la catedral ingresó en la lista del Patrimonio Mundial.

4) La Alhambra de Granada. La Alhambra, un complejo palatino fortificado perteneciente a la dinastía nazarí, fue construida por orden de Muhammad I a partir de 1237. Sin embargo, el palacio más antiguo que ha llegado hasta nuestros días es el del Partal (1303-1309), impulsado por Muhammad III. El recinto adquiría su máximo esplendor de la mano del sultán Yusuf I (1333-1354) y de su hijo Muhammad V (1354-1352). Sería en esta etapa cuando se construiría el Patio de los Leones, uno de los enclaves más célebres de la Alhambra. Ésta es Patrimonio de la Humanidad desde 1984 y, en 2007, se quedó a las puertas de convertirse en una de las Siete Nuevas Maravillas del Mundo.

5) Basílica del Pilar de Zaragoza. La catedral-Basílica de Nuestra Señora del Pilar (1515-1765), situada a orillas del río Ebro, es el templo barroco más grande de España y el primer centro de devoción mariana de la cristiandad, ya que, según la tradición, se erige sobre el lugar en el que la Virgen, aún en vida, se le apareció al apóstol Santiago, allá por el año 40. Construida sobre un antiguo templo románico de 1119 (posiblemente precedido por una iglesia visigótica), la seo destaca por su soberbio retablo mayor (siglo XVI), de Damián Forment, y por las pinturas que ornan el interior de la cúpula, rubricadas por Francisco de Goya. La construcción de la Santa Capilla, impulsada en 1754 por Fernando VI, es obra del arquitecto Ventura Rodríguez.

6) Parque Nacional del Teide (Tenerife). Este espacio protegido alberga el volcán del Teide, cuyos 3.718 msnm lo convierten en el pico más elevado de España y en la tercera cima volcánica más alta del mundo, tan sólo superada por el Kilimanjaro (5.895 m) y el Fujiyama (3.776 m). Este enclave natural fue incluido por la UNESCO en la lista del Patrimonio Mundial en 2007, gracias a su belleza natural —según argumentó este organismo internacional— y a la extraordinaria importancia de los procesos geológicos que han tenido lugar en la zona, y que ayudan a explicar la formación de los archipiélagos oceánicos.

7) Teatro romano de Mérida. El recinto teatral, uno de los principales legados arquitectónicos de la dominación romana en España, fue construido entre 16-15 a.C. por orden del general Agripa. A su vez, constituía uno de los edificios más importantes de la colonia Emerita Augusta, fundada en 25 a.C. y capital de la Lusitania. La escena del teatro cuenta con tres puertas de acceso y un podio que supera los 2,50 metros de altura, así como una cavea que destaca por su buen estado de conservación. El sitio arqueológico de Mérida, sito en la provincia de Badajoz, es Patrimonio de la Humanidad desde 1993.

8) Catedral de Santiago de Compostela. La seo compostelana (siglos XII-XVIII), edificada sobre un antiguo templo cristiano destruido en el siglo X por los musulmanes, aúna numerosas muestras de arquitectura románica, gótica y barroca. La fachada principal (1738-1750), de estilo churrigueresco, oculta en su interior la catedral románica, en la que destaca el celebérrimo pórtico de la Gloria y la tumba del apóstol Santiago. Precisamente, fue la presencia de las reliquias del santo lo que motivó, ya en la Alta Edad Media, la masiva afluencia de peregrinos procedentes de toda Europa. Éstos, a lo largo de la Ruta Jacobea, convirtieron el norte de España en uno de los principales puntos de intercambio cultural del medievo. La catedral fue inscrita en la lista del Patrimonio Mundial en 1985.

9) Ciutat de les Arts i les Ciències (Valencia). Se trata de un complejo arquitectónico de carácter cultural y lúdico, proyectado por los arquitectos Santiago Calatrava y Félix Candela e inaugurado en 1998 con la apertura de L'Hemisfèric, una sala de proyecciones con forma de ojo. Además de esta construcción, destacan otros enclaves como el Museo de las Ciencias Príncipe Felipe, el paseo ajardinado del Umbracle, el Oceanogràfic (el acuario más grande de Europa), la plaza de Europa y el Palacio de las Artes Reina Sofía.

10) La Sagrada Família (Barcelona). Impulsado por el librero Josep Maria Bocabella y proyectado por Francisco de Paula del Villar en 1882 (quien abandonó el proyecto un año después), el templo expiatorio de la Sagrada Familia está considerado como la obra más importante de Antoni Plàcid Gaudí i Cornet (1852-1926), quien sólo pudo ver acabada la cripta y la fachada de la Natividad, una de las tres que proyectó el genial arquitecto de Reus. De estilo modernista, la Sagrada Família se convertirá en el segundo templo cristiano más grande del mundo hacia 2020, fecha para la que se prevé su finalización. El edificio es Patrimonio de la Humanidad desde 2005.

11) Playa de la Concha (Donostia). Esta bahía, ubicada entre los montes Igueldo (al oeste) y Urgull (al este), da cabida a las playas de Ondarreta (600 m) y de la Concha (1.350 m). Frente a ambas se encuentra la isla de Santa Clara, situada a un km de la costa. A lo largo del arenal discurre el paseo marítimo, en cuyo tramo final se puede admirar el famoso conjunto escultórico El peine del viento, obra del escultor donostiarra Eduardo Chillida (1924-2002).

12) Museo Gugghenheim de Bilbao. El edificio, diseñado por el escultor estadounidense Frank O. Gehry e inaugurado en 1997, constituye uno de los ejemplos más espectaculares de la arquitectura deconstructivista. Del mismo modo, se ha convertido en el mayor reclamo turístico y cultural de Bilbao, gracias a su imaginativa fachada metálica, en la que predominan las líneas curvas. Situado en la avenida de Abandoibarra, cuenta con una superficie de 24.000 metros cuadrados.

Fuente de la imagen: www.wikipedia.org.

Tuesday, January 22, 2008

Perfil de les 10 Meravelles de Catalunya

El 30 de desembre passat, El Periódico de Catalunya va fer públic el resultat de la consulta popular Les 10 Meravelles de Catalunya, una iniciativa promoguda per aquest diari i adreçada a escollir els 10 monuments, entorns naturals i creacions artístiques més emblemàtics del Principat. Les obres i indrets vencedors van rebre el reconeixement de diverses entitats i institucions a un acte oficial celebrat al Gran Teatre del Liceu (Barcelona) el 4 de gener i, al seu torn, han estat compilades —juntament amb altres 90 racons i creacions culturals— en un llibre distribuït gratuïtament pel rotatiu del Grup Zeta.

A continuació, es detallen els trets més significatius de les noves 10 meravelles.

1) La muntanya de Montserrat. El massís de Montserrat, situat a cavall entre les comarques de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, ha estat l’indret més votat, amb 15.000 adhesions. La seva espectacular i particular orografia —fruit d’un complex procés geològic culminat al període terciari— i la notòria tasca de difusió cultural impulsada des de l’abadia que s’hi ubica són els principals reclams d'aquesta serralada. Amb una alçada màxima de 1.235 (al pic de Sant Jeroni), Montserrat va servir d’inspiració a Richard Wagner per crear l’òpera Parsifal i, al seu torn, ha esdevingut un dels principals estendards del catalanisme. Hi destaca el seu monestir benedictí, fundat per l’abat Oliba el 1025. La basílica annexa acull La Moreneta, una talla romànica (segles XII o XIII) que constitueix una de les imatges de la Mare de Déu més venerades de Catalunya.

2) La Sagrada Família, Barcelona. Amb un total de 14.000 vots, ha estat el monument que més suport ha rebut en aquesta consulta. Iniciada el 1882 per encàrrec del llibreter Josep Maria Bocabella, el seu primer arquitecte, Francisco de Paula del Villar, va ser rellevat un any després per Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), qui canviaria l’estil neogòtic del projecte inicial per a donar peu a un superb temple modernista de tres façanes i un riquíssim simbolisme que el van situar en l’òrbita del Patrimoni de la Humanitat el 2005. Un cop finalitzada, serà la segona església més gran del món, immediatament després la de Sant Pere del Vaticà.

3) Crist en majestat de Sant Climent de Taüll. Aquesta espectacular pintura al fresc, que reflecteix un Crist seient envoltat per una mandorla o ametlla mística i flanquetat pels quatre evangelistes, va presidir l’absis de l’església romànica de Sant Climent de Taüll des de l’any de la consagració de l’edifici, el 1123, fins el segle XX, moment en què van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Al seu enclavament originari s’hi conserva una còpia. El 2000, les esglésies de la Vall de Boí van ser inscrites per la UNESCO a la llista del Patrimoni Mundial.

4) Els Encantats i l’Estany de Sant Maurici (Pallars Sobirà). Amb una extensió de 10.000 ha, es tracta de l’únic Parc Nacional de Catalunya, distinció que va aconseguir el 1996. D’origen glacial, compta amb uns 200 estanys, com ara el de Llebreta, el de Sant Maurici, l’estany Llong o l’estany Negre. Els seus abruptes cims superen en ocasions els 3.000 metres d’alçada, com en el cas del massís de Besiberri i el Camaloformo. A la seva innegable bellesa paisatgística se suma un ecosistema molt variat propi de l’alta muntanya.

5) Palau de la Música Catalana, Barcelona. Aquest edifici modernista (1905-1908), obra de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), forma part del Patrimoni de la Humanitat des del 1997. Promogut el 1904 per l’Orfeó Català, hi destaca la rica ornamentació de la seva façana, els mosaics de Lluís Bru els bustos dedicats a diferents compositors que decoren el seu interior (rubricats per Eusebi Güell), els conjunts escultòrics de Pau Gargallo i, sobretot, l’espectacular cúpula invertida de vidre que presideix el sostre de la sala de concerts, creada per Jeroni Granell. El seu rol com a centre de difusió de la música catalana acabaria convertint el Palau en un dels símbols del nacionalisme català durant el segle XX.

6) Massís del Pedraforca (Saldes i Gósol, Berguedà). Es tracta d’un imponent cim de 2.497 metres d’alçada, presidit per dos pollegons rocallosos que li confereixen la seva característica fesomia. El Pedraforca ha estat considerat Paratge Natural d’Interès Nacional i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

7) Recinte emmurallat de Besalú, segle XIII (La Garrotxa). Declarada Conjunt Històric Artístic el 1966, aquesta antiga vila comtal es troba en una vall travessada pels rius Fluvià i Capellada. La seva història es remunta al 894, moment en què Besalú va esdevenir comtat amb una dinastia pròpia. El 1111, però, va passar a dependre de Barcelona, fet que marcaria l’inici de la seva decadència. Del seu casc antic destaca l’antic monestir benedictí (MHA des del 1931), la mikwa (o casa de banys jueus, situada en un call originari del segle XII) i, per damunt de tot, un espectacular pont romànic sobre el Fluvià iniciat el segle XI i designat MHA el 1954.

8) La persistència de la memòria (1931). Aquest és, sens dubte, un dels treballs pictòrics més cèlebres del pintor gironí Salvador Dalí (1904-1989) i una de les obres més mestres del surrealisme. Es tracta d’un oli sobre tela amb unes dimensions de 25,4 X 33 cm, que en l’actualitat es conserva al Museu d’Art Modern de Nova York. Una anècdota: per crear els rellotges tous que il·lustren el quadre, Dalí es va inspirar en la textura i l’aparença d’un formatge.

9) La Pedrera o Casa Milà, Barcelona. Construïda entre el 1906 i el 1910 per Gaudí i encarregada per Pere Milà i Camps, aquest sinuós edifici —una de les estampes més represantitives del passeig de Gràcia de la capital catalana— va ingressar al Patrimoni Mundial el 1984. Per bé que en un primer moment l’obra havia de servir de pedestal per a una Mare de Déu escultòrica de dimensions gegantines, la crema d’esglésies durant la Setmana Tràgica (1909) va dissuadir Gaudí de recórrer a l’imaginari religiós. Finalment, optaria per coronar la terrassa de l’edifici amb unes curioses xemeneies que recorden un exèrcit de cavallers medievals. Un altre dels elements més remarcables de l’immoble és l’ús de la forja en la decoració dels balcons. La Pedrera va ser restaurada el 1986 per Caixa de Catalunya.

10) Amfiteatre romà de Tarragona. Erigit a la segona meitat del segle I dC., aquest recinte va acollir en temps de l’antiga Tarraco lluites amb feres, combats de gladiadors, sessions de cacera i execucions públiques, com ara la del primer bisbe de Tarragona, Sant Fructuós, l’any 259. L’arena, on tenien lloc els espectacles, presenta unes dimensions de 62 X 37,25 m i encara exhibeix les restes d’una basílica visigòtica del segle VI i l’església de Santa Maria del Miracle, un temple romànic amb planta de creu llatina (segle XII). Les grades de l’amfiteatre, que es despleguen en tres nivells, podien arribar a albergar uns 11.800 espectadors. El 2000, la UNESCO va inscriure el conjunt Arqueològic de Tarraco a la llista del Patrimoni Mundial.

Font de la imatge: www.guideinbarcelona.com.