La sortida al mercat de la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón,
El joc de l'àngel, recupera com a escenari literari la Barcelona del passat. En efecte, el seu argument se situa als convulsos anys 20, moment en què la capital catalana es debatia entre el progrés econòmic i social, els rigors de la dictadura de Primo de Rivera, els conflictes sindicals i els preparatius de l'Exposició Internacional del 1929.
El mapa que acompanya aquest article (es pot ampliar punxant a sobre de la il·lustració) recupera una imatge encara més pretèrita de la ciutat comtal, bo i recreant l'aparença dels seus edificis més emblemàtics entre el 1785 i el 1800. Per bé que bona part d'aquests monuments continuen dempeus, alguns d'ells han ja han deixat de formar part de l'urbanisme barceloní.
L'actual barri del Raval en va acollir alguns, com ara el
convent de Sant Antoni Abat, originari del segle XII. Només se'n conserva el pòrtic de la seva església (1430), al número 61 de la ronda de Sant Antoni. Molt a prop, s'hi elevava el
convent de les Jerònimes. Fundat el 1475 i incendiat durant la Setmana Tràgica (1909), el seu solar alberga actualment el nou Teatre del Raval. Una altra església de la zona, la del
Carme, també va ser cremada en aquells dies, i reconstruïda entre el 1911 i el 1914 per l’arquitecte Josep Maria Pericàs. Del
convent de Valldonzella (1269), se'n conserva només el portal al carrer homònim. Més avall, tot resseguint la Rambla, s'ubicava l'antic
convent dels Trinitaris Descalços (1698-1705), que fou adquirit i enderrocat el 1844 per a la construcció del Gran Teatre del Liceu, i el
convent de Sant Josep (originari del 1586 i desaparegut el 1835), situat als terrenys de l'actual mercat homònim, dit de Sant Josep o de la Boqueria.
Sí han tingut continuïtat, però, edificis veïns com la cartoixa de Montalegre (creada el 1362 i reconvertida en l'església de Santa Maria de Montalegre), Ca l'Erasme (un edifici del segle XVIII emplaçat al número 106 del carrer del Carme, propietat de l'empresari Erasme Janer), l'Antic Hospital de la Santa Creu (actualment seu de la Biblioteca de Catalunya) i la Casa de la Convalescència (ambdós d'origen medieval), el Palau de la Virreina (d'estil neoclàssic), l'església barroca de Betlem (1680-1729, l'interior de la qual es va incendiar el 1936), el monestir Sant Pau del Camp (segle XIII) i la capella de Sant Llàtzer (segle XII), tots dos romànics.
A l'altre costat de la Rambla, al barri Gòtic, es localitzen més edificis desapareguts, com el
convent dels Caputxins (situat entre 1718 i 1848 on avui es troba la plaça Reial), el de
Sant Francesc, el de
Santa Caterina (on avui s'eleva el mercat homònim, construït el segle XIII i incendiat el 1835) i el de
Sant Sebastià (1725-1739), obra de Josep Cardona. Al costat d'aquest darrer es trobava l'antiga Porta de Mar (actual Pla de Palau), reformada el 1834 i desapareguda amb l'enderroc de la muralla, i quatre de les cinc forques existents a Barcelona (la cinquena es localitva a l'actual Trinitat). Esment a part mereix la
ciutadella militar, creada el 1714 per ordre de Felip XX i enderrocada amb motiu de l'Exposició Universal del 1888. Altres punts desapareguts són l'antiga
presó, subtituïda el 1904 per la Model, o la
torre de les Puces (a l'actual Portal de la Pau), documentada a la primera meitat del segle XVIII i utilitzada com a far. La seva base, amb forma octogonal, ha estat trobada on s'eleva el monument a Colom.
A l'altra punta de la ciutat del 1800, al costat de la Porta de Jonqueres, s'alçaven altres dos convents històrics. El primer d'ells, el de
Sant Francesc de Paula, fundat el 1573 i en funcionament fins la desamortització del 1835. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, un incendi va destruir completament la seva església. Un carrer amb el mateix nom rememora el seu emplaçament. El segon,
Sant Pere de les Puelles, va ser fundat pels comtes de Barcelona el 945, per bé que l'edifici actual data dels segle XIII-XIX, coincidint aquest darrer amb la seva exclaustració. Malauradament, les reformes implementades els últims anys pràcticament han amagat el seu campanar. A més, el 1800 existien al Gòtic tres convents més que han canviat d'emplaçament: el de
Jonqueres (segles XIII-XV), traslladat al carrer d'Aragó entre el 1869 i 1888 i rebatejat com a parròquia de la Concepció; el de
Montsió (avui a la Rambla de Catalunya, 115) i l'església de
Santa Marta (1733), projectada per Carles Grau. La seva façana pot admirar-se actualment a un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau.
Malgrat tot, al barri Gòtic encara poden admirar-se construccions com el Palau Moja, l'església del Pi i Santa Maria del Mar (ambdues del segle XIV), l'edifici del gremi de velers (segle XVIII), l'església de Sant Felip Neri (al call), la catedral (tot i que ara amb una façana neogòtica del segle XIX), l'església de Sant Just, la capella de Santa Àgata (segle XV), l'església barroca de la Mercè o la capella de Marcús.
A la biblioteca d'Assurbanipal va ser trobat un escrit anònim (ca. 668-627 aC) que, possiblement, constitueix una de les primeres referències històriques relacionades amb la importància de la lectura. Deia el següent: «A aquells que perdin un llibre [...] els déus els castigaran mentre visquin, amb una maledicció terrible i [...] llençaran la seva carn als gossos.»
