Resum de l’«Informe sectorial: Comunicació»

La setmana passada, Barcelona Activa va acollir la presentació de l’estudi Informe sectorial: Comunicació, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per set professors de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull): Joan Cuenca, Toni Aira, Iván Gómez, Montserrat Guillén, Sònia de Jaime, Kathy Matilla i Josep Lluís Micó.

Tot seguit, es resumeixen els 10 punts més significatius d’aquest treball de recerca, que radiografia la situació que travessa l’àmbit de la comunicació a la província de Barcelona i a Catalunya.

«1 Descripció. La comunicació —escrita, sonora o bé visual— és una activitat que s’identifica amb la interacció social entre persones. En l’escenari professional forma part d’un gran grup que constitueix el sector de la comunicació, integrat per organitzacions productores de continguts, per distribuïdors que agrupen algun tipus d’audiència al voltant d’un producte, per proveïdors de serveis de comunicació corporativa i comercial, per entitats públiques i privades i per l’àmbit tecnològic.

2 Àmbits d’activitat. El sector de la comunicació està configurat per quatre especialitats principals: el periodisme, la publicitat —històricament van ser les primeres a aparèixer—, les relacions públiques i la comunicació audiovisual. Els actors destacats en l’àmbit del periodisme són els diferents mitjans de comunicació, els suports associats a les noves tecnologies, les agències d’informació i els gabinets de premsa. De les especialitats publicitària i de relacions públiques, les agències, les centrals de compra i les àrees de comunicació de les organitzacions públiques i privades. Finalment, l’actor rellevant en l’àmbit audiovisual és la productora. A més, el sector acull altres negocis com les editorials, les discogràfiques, les firmes multimèdia i les indústries del còmic, dels dibuixos animats i dels videojocs.

3 Tendències del sector. La difusió de les TIC està canviant la manera d’entendre qui ofereix, qui rep i com circula la informació. La pantalla de l’ordinador s’erigeix com el nou centre de la cultura de l’oci per excel•lència i les edicions en línia i les web especialitzades centre l’atenció informativa i de l’entreteniment. La convergència tecnològica està reestructurant l’àmbit empresarial i professional —apareixen els grups multimèdia, es reinventen alguns suports de sempre i l’agència esdevé dipositària de la confiança de l’organització a la qual ofereix solucions integrals de comunicació—.

4. Pes econòmic. El 89% de la facturació total de la producció audiovisual d’Espanya es concentra a Catalunya i la Comunitat de Madrid. El sector audiovisual català representa un 4% del PIB i aglutina 1.365 empreses, és a dit, el 19% de les empreses espanyoles del sector. D’altra banda, l’explotació del conjunt de diaris a Espanya durant el 2008 va ser de 2.700 milions d’euros i la inversió real estimada del mercat publicitari espanyol es va situar el 2008 en 14.915,3 milions d’euros, aproximadament un 2% del PIB espanyol. Finalment, cal remarcar les dades de la facturació total de l’any 2008 de l’activitat de relacions públiques, que va ser de 5.300 milions d’euros a tot l’Estat.

5. L’ocupació del sector. L’ocupació del sector de la comunicació s’estén a qualsevol organització pública o privada, als mitjans de comunicació —on la meitat dels periodistes treballen en la premsa i una quarta part en mitjans audiovisuals—, en les agències de publicitat i de relacions públiques i en les productores audiovisuals. En l’àmbit audiovisual, la distribució de l’ocupació està àmpliament concentrada. La Comunitat de Madrid acull un 57% dels treballadors, seguida de Catalunya, amb un 24%. De l’àmbit periodístic, cal assenyalar que més del 80% dels professionals del periodisme català resideixen a la demarcació de Barcelona. Aquesta dada respon a la realitat empresarial i poblacional del territori català, ja que és a Barcelona on es concentra la major part de l’activitat empresarial i periodística, i també on es produeix el volum de notícies més gran. No es tracta d’un fet aïllat, ja que també es dóna al mercat publicitari i de les relacions públiques, on el 90% de les empreses es concentren a Barcelona.

6. Perfils professionals demandats. Al sector de la comunicació es diferencien dos grans tipus de professionals: els perfils més tècnics, que solen estar ocupats per professionals amb una preparació especialitzada —tècnics/ques en il•luminació i de so o bé en animació en 3D, tècnic/a de marketing, etc.— y els perfils de gestió i de creació, que exigeixen un grau superior en comunicació —productors/es executius/ves, periodistes polivalents, relacions públiques o planificadors/es estratègics/ques, etc.—. Per a qualsevol posició, cal conèixer eines digitals i, específicament, per a les de gestió i les de creació, són imprescindibles els idiomes, especialment l’anglès.

7. Ocupacions més demandades. En l’àmbit audiovisual, els perfils ue tenen relació amb l’entorn del departament de producció són figures molt demandades. En l’especialitat del periodisme, els i les professionals més demandats són el i la periodista polivalent, perquè està plenament integrat a les noves redaccions convergents dels grups multimèdia, i el i la responsable de premsa. El director/a de comunicació (dircom) cada cop té més importància, ja que moltes organitzacions estan optant per unir sota una mateixa direcció general de comunicació i marketing als i a les que responsables de diferents disciplines de comunicació. En l’especialitat publicitària, el nou format d’agència de comunicació integral està promovent, cada vegada més, la figura del planner o estratega, tot i que la resta de posicions continua sent molt demandada —en les àrees de comptes i de creativitat—. L’augment del volum de negoci de les agències especialitzades en relacions públiques també fa que es contractin, principalment, molts executius/ves de comptes, i també en l’organització la posició de relacions públiques cada cop és més demandada.

8. Projecció futura del sector. Tot i la desacceleració general de l’economia, l’augment de productores actives i el nombre de produccions dutes a terme en anys anteriors, així com les possibilitats ofertes per la TDT, permeten preveure un creixement del sector audiovisual que continua amb la tendència positiva dels darrers anys. Aquest seguit d’evidències es reforçarà en els propers anys i condicionarà l’evolució de l’audiovisual en tres àmbits: el tecnològic, el dels hàbits de consum i el políticoeconòmic. En l’àmbit periodístic, els mitjans tradicionals conviuran amb els suports digitals. Aquesta raó, juntament amb el fet que l’ocupació de periodista de fonts guanyarà protagonisme, es perfilen com les dues grans oportunitats laborals del periodisme. Finalment, augmentarà el negoci de les agències i de les posicions de relacions públiques, atesa una preocupació més gran per la imatge corporativa, i hi haurà moltes més oportunitats laborals en un perfil d’agència de publicitat molt més petita, local, mb una estructura reduïda, més flexible i independent dels grups multinacionals, que serà dipositària de la confiança de l’organització: l’agència de comunicació integral.

9. Febleses. El sector de la comunicació sempre s’ha estigmatitzat per l’escàs valor que s’ha atorgat a la feina i als resultats aportats pels seus professionals. Les fines barreres d’entrada a les diverses professions, la formació poc específica de molts individus que hi participen i la proliferació de continguts amateurs que desdibuixen la frontera amb els continguts professionals han dificultat que el sector configurés la seva pròpia identitat. A més, en els darrers anys s’han creat múltiples llocs de fina de mala qualitats, fruit del creixement desordenat de molts actors o de la dependència de molts d’aquests actors de macroesctructures financeres.

10. Oportunitats del sector. Barcelona és el primer nucli editorial espanyol, amb especial incidència en la producció de llibres i revistes, i té una destacada rellevància en la producció videogràfica i publicitària. Els anunciants catalans generen al voltant del 20% del total de la inversió publicitària a l’Estat. Cal afegir que, d’una banda, les expectatives de creixement de les agències de relacions públiques i, de l’altre, la multiplicació de l’oferta televisiva en obert, que juntament amb les plataformes alimentades per les emissions per satèl•lit, la televisió per cable i la televisió per internet, contribuiran a fomentar noves oportunitats laborals. A més, la nova Llei General de l’Audiovisual potencia l’excel•lència mitjançant la innovació, el talent i la creativitat, i aposta per la qualitat en la infomció i la programació en general, a més de defensar la producció independent amb continguts que traspassen fronteres, les oportunitats podrien ser més grans».

Per a saber-ne més, es recomana consultar l’últim documental emès a l’espai 30 minuts, de TVC: I tu quin diari compres? (on s’analitza la situació de la premsa a l’Estat espanyol i als Estats Units), així com aquesta notícia sobre la premsa sectorial.