El MHC recorda la història de la bruixeria a Catalunya

Des del 25 de gener i fins al proper 27 de maig, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) acull l'exposició temporal Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, un recorregut que plasma la persecució de què va ser objecte la bruixeria a Catalunya i Europa entre els segles XIII i XVII.

Entre les aportacions més remarcables de la mostra, destaca el trencament amb un mite secular: el de la Santa Inquisició com a principal instigadora de la detenció, processament i execució dels membres del col·lectiu esmentat. De fet, a Catalunya, on el Sant Ofici va exercir una influència molt més limitida, es calcula que van morir a la foguera unes 400 persones. Contràriament, a la resta de l'Estat (on els inquisidors gaudien d'una implantació molt més gran), el número de condemnats no va arribar al centenar.

L'exposició, que s'obre amb un seguit de manifestacions artístiques contemporànies inspirades en la bruixeria (com ara el gravat de la il·lustració, obra de Francisco de Goya), de seguida dóna pas a una reconstrucció històrica sobre les arrels ancestrals d'aquesta pràctica, que comença a cobrar rellevància a partir del segle XIII. La raó cal cercar-la en l'èxit assolit pel pensament de Sant Tomàs, qui postulava la presència terrenal de les forces satàniques. A recer d'aquestes idees, el papa Joan XXII va condemnar el 1326 i a través d'un edicte qualsevol forma de culte al dimoni. L'aparició de la impremta uns cent anys després, unida a l'adveniment d'una època convulsa arreu d'Europa —marcada per les inclemències meteorològiques, la crisi econòmica, la conflictivitat social i les males collites—, va esperonar la redacció de les primeres obres (rubricades majoritàriament per dominics) amb descripcions precises de la pràctica de la bruixeria i d'aquells que hi incidien, que van ser culpats de totes les desgràcies del període que ens ocupa. La febre per la caça de bruixes no trigaria a esquitxar també la literatura: sense anar més lluny, el poeta valencià Jaume Roig es va fer ressò al seu Llibre de les dones (ca. 1460) de la presència de bruixes al Principat.

Aquests manuals, que van veure la llum al llarg i ample de la geografia europea, dibuixaven un univers quasi homogeni. Segons es desprenia de les seves pàgines, les bruixes i bruixots es reunien el sàbat per a celebrar un seguit de rituals i orgies coneguts com a akelarres (a Catalunya, s'al·ludia més aviat a la «junta» o «aplec»). Durant aquestes cerimònies, el diable solia presentar-se als assistents en forma de boc o d'ase.

La Santa Inquisició, fundada pels Reis Catòlics, va ser un dels vehicles de la lluita contra l'heretgia, en un escenari marcat per la pugna entre catòlics i protestants i el zel implacable de la Contrareforma. Entre els episodis més significatius, cal fer esment del procés contra les bruixes de Zugarramurdi (Navarra), esdevingut el 1609. Des d'aquell moment, l'actuació dels inquisidors anul·laria bona part dels judicis locals, amb l'excepció ja consignada: les terres catalanes.

De fet, al Principat, personatges com el morisc Joan Malet (segle XVI), qui presumia de poder identificar els adoradors del dimoni, van propiciar que la cacera de bruixes a casa nostra adquirís una dimensió molt més cruenta que al conjunt d'Espanya. En qualsevol cas, el perfil de les persones processades acostumava a ser bastant homogeni: dones de classe baixa i d'edat avançada, sovint amb algun defecte físic, que es guanyaven la vida com a remeieres.

Cap al 1610, l'inquisidor general Alonso de Salazar ja havia fet públic el seu escepticisme pel que fa a la vigència de la bruixeria. Malgrat tot, la cacera de bruixes va adquirir una dimensió especialment dramàtica a casa nostra, fonamentalment entre els anys 1616-1622, i amb una considerable intensitat als comtats de la Cerdanya i el Rosselló. Un dels principals motius que van provocar aquest tràgic episodi va ser la successió d'aiguats que van marcar el 1617, i que es va atribuir a la mà de les bruixes. Vers el 1621, però, els bisbes catalans es van declarar partidaris d'aturar la repressió, propòsit que van aconseguir poc després.

L'exposició es completa amb una selecció d'objectes de la vida quotidiana que recorden el pes de la bruixeria en l'imaginari col·lectiu i en la tradició popular, fonamentalment durant el segle XIX.

L'entrada que dóna accés a Per bruixa i metzinera té un preu de 2,40 euros (amb reducció, 1,68 euros).