Sunday, February 08, 2009

La mostra «A la ciutat xinesa», des de dins

El pròxim diumenge 22 de febrer, l'exposició A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d'un imperi tancarà les seves portes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Inspirada per la celebració dels Jocs Olímpics de Beijing, i amb el record del tràgic terratrèmol que el 2008 que va sacsejar la província agrícola de Sichuan encara present, la mostra pretén reflectir les transformacions culturals, demogràfiques i econòmiques que ha experimentat el gegant asiàtic durant l'última dècada. I per a fer-ho, els organitzadors de la proposta —el CCCB i la institució francesa Cité de l'Architecture du Patrimoine— han apostat per centrar-se en els punts neuràlgics d'aquesta catarsi: les ciutats. Immerses en un procés imparable de construcció i de destrucció, els nuclis urbans de l'anomenat País del Centre estan sent objecte de profundes modificacions, a un ritme vertiginós.

Així, l'exposició situa aquests canvis en la cotinuïtat de la història i de la cultura síniques, amb el propòsit de confrontar la Xina més atàvica amb la del moment actual. Aquest objectiu és també un pretext per a comparar els imaginaris oriental i occidental i amb mecanismes propers a la informació i la propaganda.

Els caràcter i els conceptes clau de la civilització xinesa —com ara el jardí, l'escriptura, la terra, l'aigua, el fengshui, l'arquitectura o la família (subjecta a l'estricta política del fill únic en el cas de l'ètnia han, que representa el 92% d'una població de 1.300 milions de persones)— constitueixen el fil conductor de la proposta. Per a exemplificar aquestes realitats, quasi inabastables en un territori de 9.596.960 km², l'exposició analitza els casos de sis ciutats: Suzhou (propera a la desembocadura del Yangzi), Xi'an (al nord del país, famosa per la descoberta de l'exèrcit de terracota que custodiava la toma de Qin Shi Huangdi, el primer emperador xinès), Chongqing (situada a una península sobre el Yangzi), Canton (al sud i pròxima a Hong Kong), Shanghai (la metròpoli més poblada de la Xina, a l'est) i, finalment, la capital, Beijing.

La mostra exhibeix documents arqueològics, obres d'art, maquetes i imatges d'arxiu, sense obviar cinc curtmetratges d'uns 20 minuts de durada, creats expressament per a l'ocasió per joves cineastes xinesos. Les cintes duen per títol Plora'm un riu, rubricada pel coordinador de la filmació d'aquests curts, Jia Zhangke, i inclosa al Festival de Venècia 2008; Als afores de Xi'an, de Chen Tao; L'espera, de Peng Tao; Any Nou, de Li Hongqi, i L'Ésser i el No-res, de Han Jie.

Per bé que l'exposició potser cau en el parany de voler ser massa generalista i ambiciosa —no és una tasca fàcil divulgar davant del públic occidental la immensa complexitat cultural d'un país tan extens com la Xina—, visitar-la constitueix una bona oportunitat per a descobrir l'evolució recent d'aquesta gran república asiàtica. De fet, l'exposicions permanents consagrades a orient dintre de l'Estat espanyol —limitades, com ja es va assenyalar en un post anterior al Museu Oriental de Valladolid i al convent de Sant Tomàs d'Àvila— són prou escasses com per a no desaprofitar aquest tipus d'iniciatives.

En l'àmbit de les obres d'art, aquestes són majoritàriament reproduccions, malgrat que resulten prou il·lustratives dels blocs temàtics en què s'encabaixen. Especialment remarcables resulten les maquetes inspirades en l'arquitectura tradicional xinesa (que pren com a model, segons explica una rondalla, la forma de les gàbies de grills) i les la de la ciutat Beijing (que no recull, però, les transformacions derivades de la cita olímplica). Esment a part mereixen les fotografies que mostren la cara més fosca de la Revolució Cultural (1966-1969), els rigors dels programes de reeducació esperonats per Mao Zedong (que ordenaven el trasllat forçós d'intel·lectuals i artistes al camp) i les condicions laborals, sovint infrahumanes, vigents a algunes àrees fabrils de la Xina actual. Finalment, convé al·ludir a un seguit d'espectaculars imatges captades per satèl·lit, que evidencien l'impressionant creixement de les magalòpolis xineses en els darrers 30 anys, i als materials interactius que recullen el llarg procés d'aprenentatge de la llengua a les escoles de l'antic Imperi del Centre.

El preu de l'entrada individual és de 4,50 euros (3,40 en el cas de la tarifa reduïda).