Últims dies de la mostra «Sorolla. Visió d'Espanya» a Barcelona

El proper diumenge 3 de maig, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) clausurarà l'exposició itinerant Sorolla. Visió d'Espanya. La mostra, gratuïta i organitzada per Bancaja, exhibeix per primer cop a l'Estat espanyol les 14 teles de grans dimensions que el pintor valencià Joaquín Sorolla (1863-1923) va realitzar per a la seu de la Hispanic Society of America, a Nova York. En elles, l'artista va immortalitzar en clau costumbrista com era la vida quotidiana als diferents indrets de la geografia peninsular.

Es tracta de la primera vegada que els murals —executats entre 1911 i 1919— abandonen els EEUU, després d'haver estat d'objecte d'un procés de restauració de tres mesos impulsat per Bancaja i la Hispanic Society of America. Fins al moment, l'exposició ha recalat a València, Sevilla, Màlaga, Bilbao i Barcelona, comptabilizant conjuntament més d'un milió de visitants. Aquesta xifra l'ha convertida en la mostra temporal més visitada en la història d'Espanya, superant fins i tot la que el Museu del Prado va dedicar a Velázquez el 1990.

Precisament, després d'abandonar la ciutat comtal, els quadres viatjaran a la pinacoteca madrilenya abans de tornar a València. Romandran a la capital del Túria fins el gener de l'any vinent, moment en què aterraran novament Nova York.

Els panells, creats sota el mecenatge d'Archer Milton Huntington —qui abonaria a Sorolla 150.000 dòlars de l'època per l'encàrrec—, constitueixen un excepcional reflex dels costums i el folklore vigents un segle enrere. Les obres van esdevenir, al capdavall, dipositàries d'una peculiar concepció de les tradicions populars, però també d'un curós treball de camp que va empènyer l'artista a recórrer la Península durant els seus darrers anys.

La comunitat autònoma més representada és Andalusia, que inspira cinc dels 14 murals de la mostra: Ayamonte, la pesca del atún; Sevilla, los nazarenos; Sevilla, el baile; Sevilla, los toreros, i el gegantí Andalucía, el encierro. De tota manera, la tela més espectacular pel que fa a les seves dimensions és Castilla. La fiesta del pan, que fa 3,52 m d'alt per 13,94 m d'amplada.

El País Valencià, bressol del pintor impressionista, ha servit per a ambientar dues teles: Elche, el palmeral, i Valencia, las grupas. Els territoris restants només apareixen, com a màxim, a un panell. Dintre d'aquest grup de teles es compten Galicia, la romería; Aragón, la jota; Cataluña, el pescado (a la imatge); Guipúzcoa, los bolos; Navarra, el Concejo del Roncal, i Extremadura, el mercado, que arrodoneixen aquest monumental programa iconogràfic.

D'altra banda, el MNAC dedica la Sala d'Exposicions Temporals 1 al complex procés d'execució dels plafons. Així, aquesta mostra complementària reuneix una cinqüentena de dibuixos preparatoris, procedents de les col·leccions del Museu Sorolla de Madrid i de la Hispanic Society of America, que donen a conèixer les feixugues tasques que van precedir l'elaboració de les pintures finals. Els treballs exhibits permeten aprofundir en les tècniques artístiques de Sorolla. A més, en tractar-se d'obres de dimensions més modestes, traspuen una major llibertat i espontaneïtat creatives. El pintor hi esmerça unes llicències compositives properes a l'experimentació i, fins i tot, hi plasma regions que, finalment, van quedar bandejades dels 14 panells definitius, com ara Astúries.

Tot plegat conforma una inoblidable experiència visual, a cavall entre l'art i el patrimoni cultural i etnogràfic, que converteix aquest conjunt pictòric en un dels més emblemàtics de la pintura espanyola de tots els temps.