Restes d'assentaments dels pobles indoeuropeus a Catalunya (ca. 1000 a.C.-segle VII a.C.)

Pels volts del 1200 a.C., un seguit de pobles indouropeus originaris del mar Negre va penetrar a Europa tot resseguint el curs del Danubi. Els nous estadants reben el nom d’hallstàtics, denominació que es deriva de les troballes arqueològiques realitzades a Hallstatt (Àustria). A Catalunya, cap al 1000 a.C. (és a dir, en iniciar-se l’Edat de Ferro) es van instal·lar fonamentalment a l’interior i a la zona dels actuals Gironès, Empordà, Maresme i Vallès, així com a la conca del Tordera. Un dels trets definitoris d’aquests nous pobladors nord-pirinencs, que es dedicaven a l’agricultura (especialment al conreu dels cereals), la ramaderia i la forja, és sens dubte la seva cultura funerària, basada en la cremació dels difunts i en la conservació de les seves cendres en urnes. Aquestes, a més, es guardaven sota terra (als anomenats camps d’urnes) o bé en camps tumulars.
A continuació, es detallen tots aquells indrets on s’han trobat vestigis d’aquests pobles preibers. Quant a restes de poblats, hom té constància de l'existència dels d’El Molar (Priorat), Santa Maria de Merlès (Sant Pau de Pinós), La Pedrera (Vallfogona de Balaguer), Genó (Aitana), La Pena (Puigverd de Lleida), Tossal del Molinet (Poal), La Fonollera (Torroella de Montgrí), Puig del Roig (Masroig, essent potser el més avançat des del punt de vista urbanístic), i La Mussara (Baix Camp, on encara en conserven restes d’una muralla).
Pel que fa a les necròpolis, han estat descobertes peces funeràries a Els Vilars (Espolla, Alt Empordà), Can Bec de Baix (Agullana, Ripollès, a la foto), Punta del Pi (Port de la Selva), Pla de Gibrella (Capsec), Anglès (La Selva), Can Roqueta (Sabadell), Can Missert (Terrassa), Ca l’Estrada (Argentona), Obagues (Ulldemolins), Torre Fililla (Lleida), Pedrera (Térmens), Almenara (Agramunt), Puig Alt (Roses, Alt Empordà), Roques de Sant Formatge i Pedrós (ambdós a Seròs, Segrià).
Finalment, cal ressenyar que també s’han trobat coves que, nogensmenys, ja havien estat habitades per altres pobladors anteriors: Reclau de Vivier (Serrinilla), Can Sant Vicencs (Sant Julià de Ramis), Cau del Duc (Ullà), La Fou (Bor), Cova Freda (Montserrat), Can Montmell (Pallejà), Joan de l’Os (Tartareu), Espluga Negra (Castelltort) i Cartanyà (Vilaverd).
<< Home