La prehistòria al Japó

L’aïllament del Japó (per bé que fins fa 20.000 va estar unit a la Xina), unit a l’abundant xarxa fluvial existent a l’illa d’Honshu i a les condicions orogràfiques i climàtiques nipones va afavorit l’aparició a l’arxipèlag de les activitats de cacera, de recol·lecció de fruits i mol·luscos i de pesca.

Aquests trets van configurar la cultura Jomon (11000-segle I aC), que va assolir el seu màxim esplendor entre els anys 3600 i 1000 aC. Durant aquest període, no es va recórrer a l’agricultura. El que sí es van esmerçar instruments adreçats a l’ activitat pesquera (p.e., l’arpó, la xarxa o l’ham). La localització d’alguns dipòsits de petxines han permès conèixer que, en un primer moment, una economia de tipus familiar i basada en l’explotació indiferenciada que, més endavant, va donar pas a una producció més especialitzada i a l’emmagatzemament d’excedents. En l’àmbit de la producció artística, destaquen les peces trobades de ceràmica cordada com la de la imatge (molt diferent a la que es produïa en aquells moments a la Xina), les estatuetes femenines (lligades als ritus xamànics) i els ossos oraculars gravats (també presents al gegant asiàtic).

A diferència de les cultures neolítiques xineses, la consecució d’una societat molt ben organitzada es va assolir abans que es comencés a conrear la terra. Sense anar més lluny, les primeres zones en acollir pràctiques agràries (a l’illa de Kyushu) corresponen a aquells indrets on començava a decaure la cultura Jomon.

A partir de l’any 300 aC —i fins el 300 dC— els forts corrents migratoris van inaugurar la cultura Yayoi, que es va caracteritzar per la manufactura d’un nou tipus de ceràmica (menys recarregada que en el període precedent) i per l’adopció de la metal·lúrgia del bronze (tret afí amb la Xina) l’agricultura de regadiu (inexistent dintre de l’únivers Jomon, però present al territori xinès, especialment a l’actual província de Sichuan). D’altra banda, alguns vestigis recuperats del període Yayoi (per exemple, miralls i monedes), així com les cròniques orientals del moment, evidencien contactes comercials amb altres territoris, circumstància que indicaria la fi del gran isolament del Japó durant el període Jomon (escenari totalment antagònic al de la Xina prehistòrica, dominada per las interaccions culturals amb altres pobles).

Finalment, cal remarcar que, durant l’època Yayoi, la localització d’algunes tombes han fet pensar als historiadors en una societat poc estratificada, fet que contrasta amb les grans desigualtats internes existents dintre dels clans xinesos prehistòrics.

Aquest tret és compartit amb altres cultures prehistòriques xineses, com ara la de Yangshao o les nascudes a recer del Yangzi. Ara bé, tot i que aquesta també va donar cabuda a la pesca i a la recol·lecció, la importància d’ambdues va ser eclipsada per l’agricultura, inexistent al Japó.