El passat de Boí

Avui, a les 11.15 hores del matí, el programa de viatges Els camins de la calma —emès per La 2 a Catalunya— proposa un atractiu recorregut a través de la pintoresca població pirinenca de Boí, situada a l'Alta Ribagorça.

Tot i que aquest nucli va viure el seu moment més àlgid durant l’Edat Mitjana, de la mà dels senyors d’Erill, una llegenda local vincula la zona a la dominació romana a Catalunya, en asseverar que Juli Cèsar va ser guarit a Caldes de Boí en temps de l’antiga província del Tarraconensis.

En qualsevol cas, els testimonis més atàvics del passat de Boí, les pedres, encara donen fe de la gran importància assolida per la vila en l’època medieval. Alguns d’aquests vestigis tenen cabuda al reportatge ja referit, com ara la Roca de Boí —corresponent a una fortificació que protegia el vell poble— i un tram de muralla: una arcada (coneguda com a Porta de Caldes) i part d’una torre. Dissortadament, no queda res de l’antic castell, un dels més famosos de la Vall de Boí.

El que sí es conserva, i en un estat excel·lent, és l’església de Sant Joan de Boí, un superb exemple de l’arquitectura romànica llombarda del segle XI que forma part del Patrimoni de la Humanitat des del 2000. Per només un euro, els visitants poden accedir al seu interior, ascendir al campanar i contemplar una fidel reproducció in situ dels frescos que decoraven el temple. Aquestes espectaculars pintures murals van ser documentades per primer cop el 1907, a mans l'expedició de l'Institut d'Estudis Catalans que encapçalava l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. En l’actualitat, les obres originals poden admirar-se al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

Es tracta de pintures amb una funció didàctica i moralitzant, protagonitzades per animals fantàstics i reals. Al seu torn, mostren d’accions pures i impures, la lapidació de Sant Esteve i la imatge d’uns joglars com els que apareixen a una Bíblia del segle XI anomenada de Rodes.

D’altra banda, el documental també es fa ressò d’un curiós sistema d’organització vigent a la vila durant en altres èpoques: la Consòrcia de Preveres. Gràcies a aquest hàbit, els capellans eren escollits pels veïns entre els mateixos membres del poble. Aquesta consòrcia tenia la seva seu al santuari i balneari de Caldes de Boí des del segle XVIII.

Finalment, el reportatge s'acosta a l’idíl·lic Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i es deté a la gran paret de la presa de Cavallers, situada a 1.700 metres d’altura.

A l’esquerra, vista panoràmica de Boí. Font: www.pirineos.com.