Saturday, September 30, 2006

Un passeig per les ruïnes d'Olèrdola

En l’actualitat, existeixen pocs jaciments catalans que conservin vestigis de tantes etapes històriques com el d’Olèrdola, un peculiar conjunt arqueològic situat al municipi homònim, a la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona). A aquesta particularitat, a més, se suma una altra variable: l’extensíssim període que abasten aquestes troballes, i que es remunta fins a l’equador de l’Edat de Bronze. No obstant això, la localització d’un vas ceràmic datat ca. 1800-1500 aC apunta a una ocupació encara més remota, i que coincidiria amb l’inici mateix d’aquesta etapa.

A banda d’aquest recipient ceràmic, les prospeccions realitzades a la zona també han permès de recuperar eines de sílex (1800-1000 aC) i altres peces ceràmiques. Algunes d’elles es poden contemplar al Catalunya Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat a l’entrada del jaciment.

Tal i com va succeir a la resta del país, la irrupció del ferro de la mà dels fenicis (s. VIII aC), va implicar una profunda transformació en la societat del moment, a més de l’aparició d’assentaments regits per formes d’organització més complexes i, al capdavall, el naixement de la primera gran civilització sorgida al territori peninsular: els pobles ibers. D’aquesta fita, Olèrdola conserva una muralla preibera i ibera (s. VIII-I aC). Ara bé, aquesta nova cultura, que es va desenvolupar fins l’arribada de les tropes romanes a la contrada en qüestió, també va deixar la seva petja a aquest enclavament durant diversos segles: així, encara avui són visibles les restes d’una adoberia-tintoreria ibera (s. III aC), emplaçada al llindar del recinte, així com un habitatge particular (s. III-II aC). Les habitacions d'aquesta casa van ser, en part, excavats a la roca. Les parets de l’edifici, que constava de dos ambients clarament diferenciats i d’una llar de foc, van ser elaborades amb pedra i fang. Finalment, cal referir-se a eines i joies de bronze (s. VIII-II aC), monedes fetes amb aquest metall (encunyades en iniciar-se el segle I aC) i alguns recipients i fragments ceràmics.

Tot coincidint amb la Segona Guerra Púnica, els exèrcits romans van instal·lar-se a la Península el 218 aC. A despit de la resistència inicial evidenciada pels indígenes que aleshores poblaven Catalunya, els ibers van començar a asimilar el sistema social i econòmic dels nouvinguts a partir del segle II aC. Va ser a les acaballes d’aquesta darrera centúria —i fins a la primeria del segle I aC— quan es va iniciar la muralla romana d’Olèrdola, una construcció defensiva erigida amb carreus poligonals i que encara continua dempeus. Al seu torn, el jaciment també ofereix algunes pistes sobre l’estada dels romans a l’actual Penedès: així ho testifica una pedrera explotada en el període que ens ocupa —i a l’Alta Edat Mitjana—, una cisterna de considerables dimensions i una torre-talaia feta amb blocs regulars de pedra. Hom creu que, antigament, podria haver estat connectada amb altres edificacions defensives anàlogues. Alguns vasos i monedes de plata completen el llegat romà a aquest emplaçament. El segle I aC, els exèrcits itàlics van abandonar la zona.

A partir d’aquest episodi històric, es produeix un buit quant a troballes arqueològiques de deu centúries. De fet, les primeres restes corresponents a l’era cristiana se situen ca. 929, any en què podria haver-se iniciat la construcció de l’església preromànica de Sant Miquel, consagrada el 935. Tot i que es va reconstruir totalment al segle XII, l’edifici (a la imatge) encara conserva de l’etapa descrita un absis i un arc de ferradura. Pel que fa al temple romànic, val a dir que ha estat enderrocat i refet en diverses ocasions. Potser l’element arquitectònic més remarcable sigui la seva porta dovellada, del 1108, presidida per una finestra geminada. De la mateixa manera, pertanyen a l’Alta Edat Mitjana les restes d’alguns edificis i carrers, la fortificació del Pla dels Albats (segles X-XIII), un castell erigit sobre l’antiga talaia romana (segle X), els vestigis de la capella de Santa Maria (segles X-XII) i un celler medieval (segles XI-XII).

Nogensmenys, resulta digna d’esment la necròpoli que presideix el Pla dels Albats, formada per tombes antropomorfes —o olerdolanes— excavades a la roca.