Un passeig per les ruïnes d'Olèrdola
En l’actualitat, existeixen pocs jaciments catalans que conservin vestigis de tantes etapes històriques com el d’Olèrdola, un peculiar conjunt arqueològic situat al municipi homònim, a la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona). A aquesta particularitat, a més, se suma una altra variable: l’extensíssim període que abasten aquestes troballes, i que es remunta fins a l’equador de l’Edat de Bronze. No obstant això, la localització d’un vas ceràmic datat ca. 1800-1500 aC apunta a una ocupació encara més remota, i que coincidiria amb l’inici mateix d’aquesta etapa.
A banda d’aquest recipient ceràmic, les prospeccions realitzades a la zona també han permès de recuperar eines de sílex (1800-1000 aC) i altres peces ceràmiques. Algunes d’elles es poden contemplar al Catalunya Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat a l’entrada del jaciment.
Tal i com va succeir a la resta del país, la irrupció del ferro de la mà dels fenicis (s. VIII aC), va implicar una profunda transformació en la societat del moment, a més de l’aparició d’assentaments regits per formes d’organització més complexes i, al capdavall, el naixement de la primera gran civilització sorgida al territori peninsular: els pobles ibers. D’aquesta fita, Olèrdola conserva una muralla preibera i ibera (s. VIII-I aC). Ara bé, aquesta nova cultura, que es va desenvolupar fins l’arribada de les tropes romanes a la contrada en qüestió, també va deixar la seva petja a aquest enclavament durant diversos segles: així, encara avui són visibles les restes d’una adoberia-tintoreria ibera (s. III aC), emplaçada al llindar del recinte, així com un habitatge particular (s. III-II aC). Les habitacions d'aquesta casa van ser, en part, excavats a la roca. Les parets de l’edifici, que constava de dos ambients clarament diferenciats i d’una llar de foc, van ser elaborades amb pedra i fang. Finalment, cal referir-se a eines i joies de bronze (s. VIII-II aC), monedes fetes amb aquest metall (encunyades en iniciar-se el segle I aC) i alguns recipients i fragments ceràmics.
Tot coincidint amb la Segona Guerra Púnica, els exèrcits romans van instal·lar-se a la Península el 218 aC. A despit de la resistència inicial evidenciada pels indígenes que aleshores poblaven Catalunya, els ibers van començar a asimilar el sistema social i econòmic dels nouvinguts a partir del segle II aC. Va ser a les acaballes d’aquesta darrera centúria —i fins a la primeria del segle I aC— quan es va iniciar la muralla romana d’Olèrdola, una construcció defensiva erigida amb carreus poligonals i que encara continua dempeus. Al seu torn, el jaciment també ofereix algunes pistes sobre l’estada dels romans a l’actual Penedès: així ho testifica una pedrera explotada en el període que ens ocupa —i a l’Alta Edat Mitjana—, una cisterna de considerables dimensions i una torre-talaia feta amb blocs regulars de pedra. Hom creu que, antigament, podria haver estat connectada amb altres edificacions defensives anàlogues. Alguns vasos i monedes de plata completen el llegat romà a aquest emplaçament. El segle I aC, els exèrcits itàlics van abandonar la zona.
A partir d’aquest episodi històric, es produeix un buit quant a troballes arqueològiques de deu centúries. De fet, les primeres restes corresponents a l’era cristiana se situen ca. 929, any en què podria haver-se iniciat la construcció de l’església preromànica de Sant Miquel, consagrada el 935. Tot i que es va reconstruir totalment al segle XII, l’edifici (a la imatge) encara conserva de l’etapa descrita un absis i un arc de ferradura. Pel que fa al temple romànic, val a dir que ha estat enderrocat i refet en diverses ocasions. Potser l’element arquitectònic més remarcable sigui la seva porta dovellada, del 1108, presidida per una finestra geminada. De la mateixa manera, pertanyen a l’Alta Edat Mitjana les restes d’alguns edificis i carrers, la fortificació del Pla dels Albats (segles X-XIII), un castell erigit sobre l’antiga talaia romana (segle X), els vestigis de la capella de Santa Maria (segles X-XII) i un celler medieval (segles XI-XII).
Nogensmenys, resulta digna d’esment la necròpoli que presideix el Pla dels Albats, formada per tombes antropomorfes —o olerdolanes— excavades a la roca.
<< Home