Pobles medievals a Catalunya (I). Catalunya Nord i província de Girona

En un moment en què el negoci immobiliari ha estat l’artífex de nombrosos atacs contra la preservació de l’entorn, resulta del tot sorprenent el fet que, més de mig mil·lenni després de la seva construcció, alguns municipis catalans encara mantinguin la seva fesomia medieval. La rigidesa d’algunes ordenances municipals pel que fa a la conservació del patrimoni arquitectònic i els beneficis econòmics derivats del turisme cultural han propiciat que certes localitats hagin aconseguit un pacte avantatjós amb l’inexorable pas dels segles.

Aprofitant l’arribada de l’estiu i de les vacances, aquestes línies proporcionen algunes informacions bàsiques per tal d’apropar-se als pobles medievals existents al Principat.

Catalunya Nord. La ruta proposada comença a la Catalunya Nord, molt a prop de Perpinyà, on el visitant pot fruir de Castelnou, l’antiga capital del Vallespir. Allà, encara continuen dempeus una muralla del segle XIV (amb una bonica porta que dóna accés a la vila), el castell vescomtal (del segle XIII i construir ver el 988-990) i l’església romànica de Santa Maria del Mercadal, del segle XIII. Per a excursions guiades, cal adreçar-se al següent número de telèfon: (00 33) 04 68 53 45 72

La Garrotxa. Ja a l’altra banda dels Pirineus, La Garrotxa ofereix dos exemples excepcionals d’urbanisme medieval. La primera d’aquestes dues joies arquitectòniques és l’antiga baronia de Santa Pau, declarada conjunt històricoartístic. Del seu llegat, excel·leix el seu castell del segle XIII, les seves muralles, una plaça Major porticada del segle XIV i l’església gòtica de Santa Maria (segle XV). L’altre gran poble medieval de la comarca és la vila comtal de Besalú (a la imatge), que també va assolir la distinció esmentada el 1966. D’entre els seus nombrosos atractius, convé fer esment del seu pont romànic (documentat ja al segle XI), el call jueu (que encara conserva algunes restes dels banys o Miqwé), la plaça Major, el palau de la Cúria Reial, els carrers de Talla Ferro i el Portalet i el monestir de Sant Pere, del que és conserva una església romànica del segle XII.

Ripollès. A la comarca veïna, el Ripollès, el viatger té l’oportunitat de descobrir un dels municipis més fotogènics de Catalunya: Beget. Per a arribar-hi, des de la C-38, en direcció a Molló, cal agafar a una tortuosa carretera local que mena fins a aquesta pintoresca localitat, declarada conjunt històricoartístic. Especialment impactant resulta l’església romànica de Sant Cristòfol (segle XII), de la que destaca un espectacular campanar amb quatre pisos. El seu anterior alberga una la Majestat de Beget, una talla romànica del segle XII i de dos metres d’alçada.

Alt Empordà. Aquesta comarca resulta especialment generosa quant a pobles medievals (tan sols es veu superada per l'Empordanet). Un d’ells és Castelló d’Empúries, capital de l’antic comtat d’Empúries i documentat des del segle IX. Un cop allà, el visitant pot descobrir un bonic pont, l’església gòtica de Santa Maria de Castelló (ambdós del segle XIV), les restes de l’antic palau comtal (formant part del convent de Sant Domènec), el portal de la Gallarda i la Llotja de Mar, que actualment acull l’Ajuntament.

Des de Figueres, transitant durant 17 km per una carretera local situada a la seva esquerra, s’arriba a Sant Llorenç de la Muga, un petit municipi de 150 habitants radicat a les primeres estribacions pirinenques. El poble conserva un recinte emmurallat d’entre els segles XIV i XV. I partint també des de Figueres, aquest cop en direcció nord, una altra carretera secundària mena a Peralada, una vila de gran interès turístic i amb una bella muralla. Cal fer esment del claustre romànic de Sant Domènech, dels segles XII-XIII. Finalment, al sud de la comarca, s’alça la minúscula localitat de Sant Martí d’Empúries, que va albergar els primers colonitzadors grecs a les darreries del segle VII aC. El seu principal reclam és la seva església parroquial (segles XI-XVI). Per a arribar a aquest municipi, proper a les runes d’Empúries, es pot circular per la A-7 i agafar la sortida corresponent L’Escala.

Baix Empordà. Des de L’Escala, una carretera local condueix a Bellcaire d’Empordà. Aquest municipi encara conserva el castell dels Comtes d'Empúries i l’església de Sant Joan de Bellcaire, un temple romànic del segle XI amb elements del XII i el XIII. Des d’aquesta localitat, en direcció sud i a mà esquerra, s’arriba a Torroella de Montgrí, on es poden admirar les restes de l’antiga muralla, la torre de les Bruixes i el portal de Santa Caterina, sense oblidar la seva plaça Major porticada. Molt a prop, Palau-sator també fa gala del seu recinte emmurallat, i d’edificis com la Torre de les Hores o l’església preromànica de Sant Julià de Boada, del segle X.

I d’aquí, a Pals, declarada conjunt històricoartístic el 1973. Hi destaca el barri del Pedró, situat en un petit turó coronat pel castell de Pals, del que sobresurt la torre de les Hores. Tampoc s’ha d’obviar l’edifici gòtic Ca la Pruna, la seva muralla, les cases medievals, els seus carrers costeruts, l’imponent carrer Gran i l’església de Sant Pere (segle XV), amb una part romànica.

Després de gaudir de la bellesa de Pals, es pot continuar el viatge per la carretera C-255 i, abans d’arribar a La Bisbal d’Empordà, girar a la dreta. Allà s’erigeix Peratallada, conjunt historicoartístic des del 1975. Es tracta d’una localitat que resta envoltada per una fossa tallada a la roca que li dóna nom. Com a indrets remarcables, convé referir-se a les muralles amb tres torres dels segle XII i XIII, la plaça Major (parcialment porxada) i el castell medieval, que va pertànyer als comtes de Montgrí i que en l’actualitat dóna cabuda a un restaurant i un hotel

Molt a prop, la vila d’Ullastret obsequia els seus visitants amb un recinte emmurallat en molt bon estat de conservació, petits i estrets carrerons i l’església de Sant Pere d’Ullestret, temple romànic llombard del segle XI amb una original espadanya. Nogensmenys, l’element distintiu de la localitat és la Llotja, una plaça coberta gòtica de planta rectangular que data dels segles XIV o XV.

Abans d’abandonar l’Empordà, però, no cal oblidar el municipi de Rupià, a 8,2 km de La Bisbal. Té un bonic castell-palau episcopal (segles XIV-XV) i una muralla, construïda probablement al segle XV. Finalment, cal referir-se terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (amb interessants recintes emmurallats i edificis medievals) i Torrent, un poble documentat des del segle XIV i amb un traçat tortuós i costerut.

Gironès. Agafant un desviament des de Sarrià de Ter, s’arriba a Sant Martí Vell, amb un traçat urbà que insinua una clara ordenació medieval i, des d’allà i en direcció est, a Madremanya, de la que cal referir el barri del Padró i l’església parroquial de Sant Esteve, possiblement del segle XIV.

La Selva. Des de la sortida 10 de l’A7, la N-II, la C-35, la C-25 o la línia de trens (Renfe), s’arriba a Hostalric. Tot i que les restes medievals no són gaire abundants, val la pena gaudir del seu recinte emmurallat i del seu imponent castell, que actualment acull un restaurant. Aquesta comerca, però, alberga un altre reducte arquitectònic de l'Edat Mitjana: la vila vella de Tossa de Mar. De fet, el complex —declarat conjunt d'interès històricoartístic— està considerat com l'únic exemple de població medieval fortificada al litoral català. Les seves muralles, originàries del segle XII i reconstruïdes el XIV, destaquen per la bellesa dels seus murs emmerletats, les seves quatre torrasses i les tres torres cilíndriques (la de les Hores, la del Codolar i la del Joanàs). El castell, del 1187, va ser construït per odre de l'abat de Ripoll.