Així són les Set Meravelles de Catalunya

Fa uns dies, coincidint amb el compte enrere per a triar les Set Noves Meravelles del món i per a conèixer les noves incorporacions a la llista del Patrimoni Mundial, Catalunya va escollir la Sagrada Família com la seva joia arquitectònica més emblemàtica. L’edifici, obra d’Antoni Gaudí (1852-1926), va obtenir aquesta distinció per votació popular, mitjançant un concurs organitzat conjuntament per Catalunya Ràdio i l'entitat Capital de la Cultura Catalana. A més, aquesta iniciativa ha permès de conèixer els altres sis indrets més importants de Catalunya. Juntament amb el cèlebre temple barceloní, tots ells conformen el que ja es coneix com les Set Meravelles catalanes: el Turó de la Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tarraco, el centre històric de Vic, la catedral de Girona, l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (a Codalet, França) i el Celler Cooperatiu de Gandesa.

Tot seguit, es resumeixen els principals trets distintius dels complexos arquitectònics escollits.

La Sagrada Família. La construcció del temple expiatori de la Sagrada Família, iniciada el 1882, va ser impulsada pel llibreter Josep Maria Bocabella, qui va confiar les obres a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar. Aquest va projectar un temple neogòtic de tres naus, per bé que el 1883 seria substituït per Antoni Gaudí, qui moriria el 1926 atropellat per un tramvia. Aquest va decantar-se per un edifici modernista, curull de simbologia pietosa i inspirat en les formes de la natura. Els plànols de l’església gaudiniana incloïen tres façanes —anomenades del Naixement (orientada a l’est), la de la Glòria (al sud) i de la Passió (a l’Oest)— presidides per quatre torres que simbolitzaven els 12 apòstols; quatre torres centrals, representant els evangelistes; una torre encara més elevada, encarnant la Verge Maria, i un darrer campanar, anomenat del Salvador i dedicat a Crist. Es preveu que el conjunt complet, però, no s’acabarà fins el 2022. El 2005, la UNESCO va incloure la façana del Naixement en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Turó de la Seu Vella de Lleida. El complex comprèn l’antiga catedral, la Canonja, el Castell-Palau Reial de la Suda (originari del segle IX, és un dels pocs edificis contemporanis a la dominació islàmica que es conserven a Catalunya) i les muralles. La Seu, d’estil romànic i gòtic, aplega influències tolosanes, provençals i toscanes. Les obres van començar el 1203 sota la direcció de Pere de Coma. El claustre va ser culminat el segle XIV, mentre que el campanar es va finalitzar el 1431. Esmerçat com a baluard defensiu durant la guerra de Successió, el temple va ser clausurat el 1797.

Conjunt arqueològic de Tarraco. Com a capital de l’antiga província romana del Tarraconensis, Tarragona encara acull un espectacular llegat arqueològic de l’època imperial, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 2000. D’entre les restes més notables, cal fer esment de les muralles (amb un tram de més d’un km), el circ romà, el teatre (l’únic que es conserva a Catalunya d’aquest període), l’amfiteatre (amb les restes d’una basílica paleocristiana a la seva part central) i la necròpolis paleocristiana. A sis km de la ciutat, s’aixeca un imponent monument funerari conegut com a Torre dels Escipions (segle I dC.)

Centre històric de Vic. El casc antic de Vic acull nombroses atraccions culturals, entre les quals destaca el temple romà (originari del segle II dC. i restaurat el segle XX), les restes del castell de Montcada (segles IX-XI) i la catedral, amb un magnífic campanar romànic (segle XI) i un imponent claustre gòtic del segle XIV. De la mateixa manera, resulta recomanable visitar la seva plaça Major porxada i el Museu Episcopal de Vic, on es conserven dues peces pictòriques de valor incalculable: el retaule de Guimerà (1402-1412), de Ramon Mur, i el Santa Clara (1414-1415), obra de Lluís Borrassà.

Catedral de Santa Maria de Girona. La seu va ser construïda entre els segles X i el 1038 sobre una altra església. D’aquesta etapa es conserva la torre de Carlemany, el claustre, els soterranis i una capella. L’edifici actual, però, va encetar-se el 1312 i va concloure el segle XVIII. La catedral destaca per la seva superba nau central, la més ampla del món d’estil gòtic i la segona més gran després de la de Sant Pere del Vaticà. La seva façana, acabada el 1733 i d’estil barroc, és de Josep de la Concepció. Al seu torn, el museu catedralici alberga el Tapís de la Creació (segle XI), el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres dies.

Abadia de Sant Miquel de Cuixà (foto). La primera notícia que es té d’aquest monestir correspon al 840, moment en què una comunitat de monjos benedictins es va instal·lar a la zona. Malgrat tot, tan sols 38 anys després, un aiguat va destruir l’edifici, que seria reconstruït gràcies a l’ajut dels comtes de la Cerdanya. L’església actual, la tercera erigida dintre del complex abacial, va ser iniciada el 956 per ordre de l’abat Pons i consagrada el 974 per l’abat Gari. Aquest darrer, procedent de Cluny, va conferir una projecció excepcional al monestir. La seva puixança tindria continuïtat al segle XI, de la mà de l’abat Oliba, qui va impulsar la construcció del campanar i la cripta. El claustre, de marbre rosa, data del 1130. En l’actualitat, Sant Miquel de Cuixà acull una comunitat de monjos montserratins.

Celler Cooperatiu de Gandesa. La setena meravella catalana exemplifica l’enorme importància econòmica i històrica assolida pel conreu de la vinya a la Terra Alta. L’edifici, construït entre el 1919 i 1920 per ordre de Josep Maria Serres i Jaume Fontanet, és obra de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973), deixeble de Josep Puig i Cadafalch i d’Antoni Gaudí. En l’actualitat, el Celler aplega 453 socis.