Perfil de les 10 Meravelles de Catalunya

El 30 de desembre passat, El Periódico de Catalunya va fer públic el resultat de la consulta popular Les 10 Meravelles de Catalunya, una iniciativa promoguda per aquest diari i adreçada a escollir els 10 monuments, entorns naturals i creacions artístiques més emblemàtics del Principat. Les obres i indrets vencedors van rebre el reconeixement de diverses entitats i institucions a un acte oficial celebrat al Gran Teatre del Liceu (Barcelona) el 4 de gener i, al seu torn, han estat compilades —juntament amb altres 90 racons i creacions culturals— en un llibre distribuït gratuïtament pel rotatiu del Grup Zeta.

A continuació, es detallen els trets més significatius de les noves 10 meravelles.

1) La muntanya de Montserrat. El massís de Montserrat, situat a cavall entre les comarques de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, ha estat l’indret més votat, amb 15.000 adhesions. La seva espectacular i particular orografia —fruit d’un complex procés geològic culminat al període terciari— i la notòria tasca de difusió cultural impulsada des de l’abadia que s’hi ubica són els principals reclams d'aquesta serralada. Amb una alçada màxima de 1.235 (al pic de Sant Jeroni), Montserrat va servir d’inspiració a Richard Wagner per crear l’òpera Parsifal i, al seu torn, ha esdevingut un dels principals estendards del catalanisme. Hi destaca el seu monestir benedictí, fundat per l’abat Oliba el 1025. La basílica annexa acull La Moreneta, una talla romànica (segles XII o XIII) que constitueix una de les imatges de la Mare de Déu més venerades de Catalunya.

2) La Sagrada Família, Barcelona. Amb un total de 14.000 vots, ha estat el monument que més suport ha rebut en aquesta consulta. Iniciada el 1882 per encàrrec del llibreter Josep Maria Bocabella, el seu primer arquitecte, Francisco de Paula del Villar, va ser rellevat un any després per Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), qui canviaria l’estil neogòtic del projecte inicial per a donar peu a un superb temple modernista de tres façanes i un riquíssim simbolisme que el van situar en l’òrbita del Patrimoni de la Humanitat el 2005. Un cop finalitzada, serà la segona església més gran del món, immediatament després la de Sant Pere del Vaticà.

3) Crist en majestat de Sant Climent de Taüll. Aquesta espectacular pintura al fresc, que reflecteix un Crist seient envoltat per una mandorla o ametlla mística i flanquetat pels quatre evangelistes, va presidir l’absis de l’església romànica de Sant Climent de Taüll des de l’any de la consagració de l’edifici, el 1123, fins el segle XX, moment en què van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Al seu enclavament originari s’hi conserva una còpia. El 2000, les esglésies de la Vall de Boí van ser inscrites per la UNESCO a la llista del Patrimoni Mundial.

4) Els Encantats i l’Estany de Sant Maurici (Pallars Sobirà). Amb una extensió de 10.000 ha, es tracta de l’únic Parc Nacional de Catalunya, distinció que va aconseguir el 1996. D’origen glacial, compta amb uns 200 estanys, com ara el de Llebreta, el de Sant Maurici, l’estany Llong o l’estany Negre. Els seus abruptes cims superen en ocasions els 3.000 metres d’alçada, com en el cas del massís de Besiberri i el Camaloformo. A la seva innegable bellesa paisatgística se suma un ecosistema molt variat propi de l’alta muntanya.

5) Palau de la Música Catalana, Barcelona. Aquest edifici modernista (1905-1908), obra de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), forma part del Patrimoni de la Humanitat des del 1997. Promogut el 1904 per l’Orfeó Català, hi destaca la rica ornamentació de la seva façana, els mosaics de Lluís Bru els bustos dedicats a diferents compositors que decoren el seu interior (rubricats per Eusebi Güell), els conjunts escultòrics de Pau Gargallo i, sobretot, l’espectacular cúpula invertida de vidre que presideix el sostre de la sala de concerts, creada per Jeroni Granell. El seu rol com a centre de difusió de la música catalana acabaria convertint el Palau en un dels símbols del nacionalisme català durant el segle XX.

6) Massís del Pedraforca (Saldes i Gósol, Berguedà). Es tracta d’un imponent cim de 2.497 metres d’alçada, presidit per dos pollegons rocallosos que li confereixen la seva característica fesomia. El Pedraforca ha estat considerat Paratge Natural d’Interès Nacional i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

7) Recinte emmurallat de Besalú, segle XIII (La Garrotxa). Declarada Conjunt Històric Artístic el 1966, aquesta antiga vila comtal es troba en una vall travessada pels rius Fluvià i Capellada. La seva història es remunta al 894, moment en què Besalú va esdevenir comtat amb una dinastia pròpia. El 1111, però, va passar a dependre de Barcelona, fet que marcaria l’inici de la seva decadència. Del seu casc antic destaca l’antic monestir benedictí (MHA des del 1931), la mikwa (o casa de banys jueus, situada en un call originari del segle XII) i, per damunt de tot, un espectacular pont romànic sobre el Fluvià iniciat el segle XI i designat MHA el 1954.

8) La persistència de la memòria (1931). Aquest és, sens dubte, un dels treballs pictòrics més cèlebres del pintor gironí Salvador Dalí (1904-1989) i una de les obres més mestres del surrealisme. Es tracta d’un oli sobre tela amb unes dimensions de 25,4 X 33 cm, que en l’actualitat es conserva al Museu d’Art Modern de Nova York. Una anècdota: per crear els rellotges tous que il·lustren el quadre, Dalí es va inspirar en la textura i l’aparença d’un formatge.

9) La Pedrera o Casa Milà, Barcelona. Construïda entre el 1906 i el 1910 per Gaudí i encarregada per Pere Milà i Camps, aquest sinuós edifici —una de les estampes més represantitives del passeig de Gràcia de la capital catalana— va ingressar al Patrimoni Mundial el 1984. Per bé que en un primer moment l’obra havia de servir de pedestal per a una Mare de Déu escultòrica de dimensions gegantines, la crema d’esglésies durant la Setmana Tràgica (1909) va dissuadir Gaudí de recórrer a l’imaginari religiós. Finalment, optaria per coronar la terrassa de l’edifici amb unes curioses xemeneies que recorden un exèrcit de cavallers medievals. Un altre dels elements més remarcables de l’immoble és l’ús de la forja en la decoració dels balcons. La Pedrera va ser restaurada el 1986 per Caixa de Catalunya.

10) Amfiteatre romà de Tarragona. Erigit a la segona meitat del segle I dC., aquest recinte va acollir en temps de l’antiga Tarraco lluites amb feres, combats de gladiadors, sessions de cacera i execucions públiques, com ara la del primer bisbe de Tarragona, Sant Fructuós, l’any 259. L’arena, on tenien lloc els espectacles, presenta unes dimensions de 62 X 37,25 m i encara exhibeix les restes d’una basílica visigòtica del segle VI i l’església de Santa Maria del Miracle, un temple romànic amb planta de creu llatina (segle XII). Les grades de l’amfiteatre, que es despleguen en tres nivells, podien arribar a albergar uns 11.800 espectadors. El 2000, la UNESCO va inscriure el conjunt Arqueològic de Tarraco a la llista del Patrimoni Mundial.

Font de la imatge: www.guideinbarcelona.com.