Friday, November 30, 2007

Un passeig per Rupit-Pruit

La popularització del turisme rural a Catalunya ha portat sota el braç el redescobriment de localitats que, gràcies als seu valor paisatgístic, històric i cultural, comencen a ocupar un espai privilegiat a les guies de viatge. És el cas de Rupit-Pruit, un encantador municipi situat entre el Collsacabra i les Guilleries, a la comarca d’Osona (Barcelona), que ha estat declarat Conjunt Històrico-Artístic gràcies a l’excel·lent estat de conservació de les seves construccions i carrers empedrats. Actualment, compta amb uns 360 habitants.

Un dels seus edificis més emblemàtics és l’església de Sant Joan de Fàbregues, situada a l’entrada del poble. Es tracta d’un temple originari del segle X que va ser refet en estil romànic el segle XI. La seva planta és d’una sola nau, i té tres absis i un llanternó d’època posterior. Fins a l’any 1945, va donar nom al terme municipal. A partir de llavors, s'adoptaria el de Rupit, derivat de rupet, que significa pedra i que al·ludeix a l'enorme roc que presideix el poble i que va acollir un castell del que es té notícia el 1040, per bé que és possible que els seus orígens es remuntin a la invasió serraïna.

Al camí que separa l’església de Rupit es pot admirar el Salt de Sellent. Es tracta d’una plataforma rocallosa de 100 metres d’alçada, per on es precipiten les aigües de la riera de Rupit. Aquesta atracció geològica ha inspirat una dita molt estesa a la contrada: «A Rupit no s'hi entra ni per terra ni per mar, sinó per pedra». Molt a prop d’allà, el visitant podrà accedir a l’ermita de Santa Magdalena, erigida el segle XVII a un dels meandres de l’esmentat rierol, i contemplar la la Roca de l’Agullola o Mugró de Catalunya, donat el seu peculiar perfil.

Nogensmenys, el principal al·licient d’aquesta població rau en les cases antigues, un magnífic exemple de tipisme i d’arquitectura popular dels segles XVI al XVIII. Algunes d’elles, reformades recentment i condicionades com a segona residència, conserven sobre la porta les dates i els noms dels fundadors.

Després d’acostar-se al bell pont penjant (construït el segle passat), al pont medieval, a l’encisador carrer de Fossar, a la Casa de la Ferreria (paradigma de l’arquitectura popular) i a la notaria Soler (documentada des del segle XIV), val la pena visitar l’església parroquial, un edifici barroc amb elements neoclàssics a la façana i una torre-campanar (1786-1869). El seu creuer resta coronat per una imponent cúpula amb llanterna. Al seu torn, l’interior del temple acull el retaule de Sant Esteve (1633), d’estil barroc.

Per a aquells/es que vulguin conèixer més dades sobre Rupit-Pruit, La 2 oferirà el proper diumenge 2 de desembre, a les 11:15 del matí i només per a Catalunya, un breu reportatge sobre aquest municipi.