La nova exposició sobre la Barcelona medieval, per dintre

Recentment, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) ha inaugurat una nova exposició permanent dedicada al passat medieval de la capital catalana. La mostra —un suggestiu recorregut cronològic que abasta des del segle VIII fins als inicis del XIV— exhibeix prop de 200 peces procedents d’excavacions realitzades fonamentalment a Barcelona, moltes de les quals són inèdites.

La iniciativa, a més, enllaça amb altres etapes històriques que ja comptaven amb el seu propi espai al museu. De fet, fins al dia d'avui, els objectes mostrats només recollien la vida a la ciutat des del Paleolític fins al segle VII.

Així, els/les visitants disposen ara de tres sales temàtiques dedicades íntegrament al naixement i desenvolupament de la Barcelona feudal, des dels inicis de la dominació musulmana fins a la consolidació d’aquest nucli com a un dels centres polítics i comercials de la Mediterrània. L’emplaçament triat ha estat el pis superior del Palau Reial Major, erigit sobre una superfície que va acollir sucessivament una fàbrica de vi encara visible (segona meitat del segle III-segle IV) i un palau episcopal (finals del segle VI-inicis del VII), reconvertit a posteri en palau comtal. Aquesta sorprenent evolució no ha passat pas desapercebuda per als responsables del museu, on també es mostra la transformació de l’edifici mitjançant una simulació gràfica en 3D.

Per bé que aquesta nova proposta no resulta tan superba com altres instal·lacions del complex —on excel·leixen per damunt de tot les runes de la ciutat romana—, la darrera mostra del MHCB exhibeix objectes d’una raresa quasi excepcional. Al minso però sorprenent inventari de vestigis de la Barcelona musulmana (veieu-ne el llistat complet als posts previs dedicats a aquest període) cal afegir moltes altres troballes arqueològiques que acosten el públic a una Barcelona encara aliena a l’altiu esplendor de l’art gòtic.

D’entre totes aquestes peces, destaquen un seguit de capitells dels segles X al XIV, ornats amb motius geomètrics i d’inspiració vegetal. Un d’ells correspon a l’antiga catedral romànica (consagrada el 1058 i amb un claustre del segle XII). La seu va ser enderrocada a finals del segle XIII per a erigir a sobre l’edifici actual (iniciat el 1298).

Igualment sorprenents resulten una pintura mural de grans dimensions amb escenes de cavalleria (de finals del segle XIII o començaments del XIV), una extensa col·lecció de plats i recipients de ceràmica (veieu-ne un a la foto) i una pintura preromànica al tremp (segles IX-X). A això se sumen monedes, fragments de vidres acolorits, lipsanoteques, firetes, làpides funeràries, reproduccions dels instruments musicals que es feien servir a la cort i accessoris de costura, entre d’altres elements.

El resultat d’aquest particular collage és una fascinant radiografia d’una època tan fosca com seductora, preàmbul de la Barcelona més expansionista i senyorial de tots els temps.

Aquest mapa visual va acompanyat d’una gran profusió de gràfics i explicacions que guien el/la visitant a través de la realitat política i social de la Barcelona medieval, completats amb una maqueta interactiva que permet conèixer l’emplaçament de construccions ja desaparegudes, com el Castell Vell, el Castell Nou o l’antic barri episcopal (integrat durant el segle XII per l’hospital de la seu, l’escola episcopal, el refectori, la residència canonical i la catedral romànica). Els textos, a més, s’ocupen d’aspectes com ara la instauració de la dinastia comtal a mans de Guifré el Pilós (840-897), l’emancipació de Barcelona de l’Imperi Carolingi a les acaballes del segle X, l’aparició dels Usatges (1068) en substitució de la legislació visigòtica, la creació del Consell de Cent (1265), la vida quotidiana al barri jueu (o call), l'ampliació de les muralles i la importància del port de la ciutat com a epicentre d’un emergent dinamisme econòmic i comercial.

Per a més informació, podeu visitar la web del museu.