Pobles medievals a Catalunya (i II). Barcelona, Lleida i Tarragona

Resulta innegable que Girona és, amb diferència, la província catalana que posseeix un major nombre de viles medievals. Ara bé, les restants demarcacions també són dipositàries d’un valuós llegat arquitectònic arrelat a l’Edat Mitjana, herald d’un període convuls en què les estructures defensives i de vigilància eren vitals per a la seguretat del territori i de les seves gents.

En aquesta segona part del monogràfic dedicat als pobles medievals catalans, s’enumeren els diferents municipis tarragonins, barcelonins i lleidatans que encara atresoren alguns d’aquests encantadors indrets.

L'Anoia. Comencem per Barcelona, potser la menys prolífica en aquest àmbit. Malgrat tot, aquesta província amaga encantadores localitats amb els ingredients necessaris per a captivar els seus visitants. En el cas de la comarca de l'Anoia, caldria refer-se a la particular fesomia medieval de pobles com Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Els Prats de Rei (amb una notòria muralla) o Argençola. Tots ells presenten un traçat que remeten a l'esplendor del passat comtal.

Bages. Resseguint la C-55 des de Cardona (municipi que destaca pel seu espectacular parador: un castell-fortalesa amb una superba col·legiata romànica i un claustre gòtic), s’arriba al Poble Vell de Súria, un antic nucli sorgit a la Baixa Edat Mitjana i articulat al voltant d’un imponent castell que corona la part alta del municipi. Gràcies a un procés de restauració curós, el visitant pot fruir de boniques arcades i de petits carrerons costeruts i plens de tradició. A pocs quilòmetres d'allà, Santpedor i la seva plaça Gran constitueixen un exemple vivent de l'antiga arquitectura civil, concretada en imponents portalades dovellades i finestres gòtiques. Una situació semblant es produeix a Rajadell. El seu casc històric, recentment rehabilitat, és presidit per un castell de planta quadrangular, del que es tenen notícies des del 1063.

A la comarca del Bages també es troba Talamanca, un minúscul municipi que amb prou feines arriba als 100 habitants i que, malgrat tot, presenta un bon grapat d’indrets pintorescos. Com a punts d’interès, caldria ressenyar l’església de Santa Maria, edifici romànic de planta de creu llatina (corresponent al segle XII), i un bonic castell. Tot i que aquesta construcció està documentada des del segle X, l’edifici actual data del segle XVIII.

Finalment, molt a prop de Talamanca i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (a uns 15 km de Manresa) s’aixeca Mura. Es tracta d’una encisadora xarxa de carrers empedrats i places a redós de l'església romànica de Sant Martí, del segle XII. A uns 800 metres, a més, es pot accedir a un molí fariner d’origen medieval. El restaurant Cal Carter organitza estades d’un o dos dies a la zona, que inclouen els àpats, visites guiades i entrades als recintes i museus. Per a més informació, es pot telefonar al número 93 831 70 36.

Berguedà. En el límit septentrional de la província, i més concretament a la subcomarca de l’Alt Berguedà, es troba Gósol, una vila pre-pirinenca als peus del Pedraforca, dominada per les runes d’un castell càtar del segle XI i per una antiga muralla. Passejar pels seus carrerons resulta igualment recomanable, així com la visita al Centre de Muntanya, que alberga la Sala Picasso (recordem que el pintor va passar una temporada a la zona).

Una altra localitat berguedana de regust medieval és Bagà, relativament propera a Gòsol. Hi destaca l’antic Palau de Pinós de Barà (seu de l’únic centre d’interpretació del catarisme a Catalunya) i el seu nucli antic. S’hi poden admirar l’església de Sant Esteve (del segle XV), un pont originari de l’Edat Mitjana, una plaça porxada i un sector de la desapareguda muralla.

Baix Ebre. Deixem Barcelona per a endinsar-nos a la província de Tarragona, concretament a la comarca del Baix Ebre i a la localitat del Perelló, que encara conserva part de l'antic nucli medieval tot i haver estat reconstruïda després de la Guerra Civil.

Conca de Barberà. Aquesta comarca brinda al viatger el poble medieval més important de la Catalunya meridional: Montblanc (a la foto; font: www.geocities.com), ubicat al cor de la Ruta del Císter i declarat conjunt historicoartístic el 1948. La gènesi del mateix cal trobar-lo en les mesures defensives adoptades per Pere III el Cerimoniós el segle XIV, qui llavors es trobava en guerra contra Pere el Cruel de Castella. Així, el monarca català va ordenar la fortificació de la vila, en la qual va participar la seva població i la de la vegueria. Malgrat tot, les muralles van anar perdent la seva funció a partir del segle XV, i fins el 1971 no es van iniciar les tasques de recuperació. Malgrat que no es pot pujar a la muralla, el pot admirar el Baluard de Santa Anna i els trams de Sant Jordi i els de Sant Francesc. Entre el seu ric patrimoni arquitectònic, destaca l’església de Sant Miquel (segle XIII), l’antiga església de Sant Francesc (segle XIII i XIV), la de Sant Marçal (segle XIV), la de Santa Maria la Major (segle XIV) i el santuari de la Serra (segles XIII i XIV).

A més, la tradició assegura que va ser a Montblanc on Sant Jordi, patró de Catalunya, va occir el drac que, segons les rondalles populars, tenia atemorida la gent de la contrada. És per això que la localitat encara acull la representació de la llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval.

Finalment, seguint la C-241 des de Montblanc, s’arriba a Conesa. Un cop allà, el nucli antic de la vila, amb portals, torres i vestigis de l’antiga muralla inciten a una passejada pels seus carrers, on també es troba l'església parroquial de l'Assumpció (segles XIII-XIV). Molt a prop, a Sabella de l'Abadiat, es recomana visitar l'església de Sant Pere, declarada monument històricoartístic el 1977. És tracta un edifici romànic de finals del segle XII, que alberga una imatge gòtica policromada de Sant Pere (segle XIV).

La Noguera. Viatgem ara fins a la localitat de Montsonís, propera a Artesa de Segre. S’hi pot accedir des de les carreteres C-14 o C-23 i, a partir d’aquí, a través d’una carretera local. El recorregut mena a un petit i tranquil nucli medieval dominat per un castell obert al públic. L’edifici va ser erigit el 1024 per ordre del comte d’Urgell Armengol II, dit el Pelegrí. A més, s’hi pot gaudir de fantàstiques vistes sobre la Vall del Segre i la serra del Montsec.

Pallars Jussà. Al cor del Pirineu, l'antiga vila fortificada de Salàs de Pallars encisa el visitant amb el seu casc antic, un imponent nucli urbà medieval rehabilitat, amb portals, una plaça porxada, torres i habitatges remarcables. També mereix una visita l'església parroquial de la Mare de Déu del Coll, de les que destaquen les seves capelles d'estil gòtic.

Pallars Sobirà. Peramea, un dels nuclis que integren el municipi del Baix Pallars, conserva una notable vila closa medieval, amb carrers porxats i imponents pòrtics que donaven accés al recinte fortificat. L'altra vila closa de la comarca, Escaló (documentada des del segle X), resta situada a prop de la Guingueta d'Àneu. L'antiga muralla circumvalava un carrer únic amb cases a tots dos costats. Encara resten dempeus una torre de planta quadrada a la part septentrional, una bestorre d'angle més a l'est i dues portes ogivals a ambdós extrems del poble. A més, sobre un turó, s'eleva també una torre de vigilància del segle XI.

Urgell. Des de Tàrrega, en direcció sud, cal agafar la C-14 i continuar el viatge pel primer desviament a l’esquerra. D’aquesta manera, s’arriba a l’antiga castlania de Verdú, una de les poblacions més antigues de Catalunya. Els primers moradors de la contrada van concentrar-se al voltant d’un castell primitiu que s’aixecava a la vora del riu Cercavins, afluent del riu Ondara. Des d'aquest període, resta en peu l’església de Santa Maria (segles XIII-XV), d’estil romànic de transició i amb una enorme rosassa coronant la façana principal. De la mateixa manera, resulta recomanable visitar el Museu d’Arqueologia de Verdú (amb troballes prehistòriques, romanes i medievals) i el Museu de Joguets i Autòmats, sense obviar ej jaciment iber dels Estinclells.

En direcció sud des de Verdú, cal agafar la C-14 i, una mica abans d’arribar a Ciutadilla, girar a l’esquerra. Aquest traçat condueix a Guimerà, un poble de 395 habitants que va ser declarat conjunt historicoartístic el 1975. Aquesta població acull un laberint de carrers edificats fonamentalment entre els segles XI i XIV, que conflueixen en l’església de Sant Sebastià o en l’esvelta torre de l’antic castell (segle XI) que presideix la localitat. I un detall curiós: bona part de les cases presenten un doble accés, per la porta principal i per la teulada.

Però la comarca d’Urgell, encara reserva una darrera sorpresa en el seu límit amb la Conca de Barberà: el poble de Maldà, de 290 habitants. Com a edificis més representatius, trobem l’església romànica de Sant Pere, del segle XII (coronada per una senzilla espadanya) i les restes d’un antic castell construïts en la primeria del segle XIII.