Tuesday, March 31, 2009

La UB presenta el primer diccionari de cineastes catalans

El passat 26 de març, el Club Social de la SGAE a Catalunya va acollir la presentació del llibre Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z, escrit per Magí Crusells i editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de l’Acadèmia del Cinema Català.

L'obra, que compta amb 375 veus i 254 pàgines, aplega la biografia i la filmografia completa de tots els cineastes que han dirigit pel·lícules a Catalunya. Malgrat tot, el compedi ha estat redactat en castellà, amb el propòsit de divulgar entre públic d’arreu la cinematografia que s'ha produït al territori català al llarg de la història.

El seu autor, que ha dedicat alguns anys a les tasques de recerca, és secretari del Centre d’Investigacions Film-Història i del Departament d’Història Contemporània de la UB, a més d'impartir classes d’Història del Cinema a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Al seu torn, Crusells també és especialista en la Guerra Civil espanyola.

En paraules de Laia Fàbregas, directora de l'Acadèmia del Cinema Català, el nou llibre «demostra que el cinema català es quantitativament més important del que sembla, ja que ha estat oblidat en la majoria d’històries del cinema espanyol».

Amb la l'objectiu de donar la màxima difusió a Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z, la UB ha anunciat que en breu publicarà el diccionari al seu web.

Monday, March 23, 2009

Recta final de l'exposició «La Gran Guerra en imatges»

El pròxim diumenge 30 de març, el Museu d'Història de Catalunya tancarà les portes de la mostra La Gran Guerra en imatges, un recorregut fotogràfic que immortalitza alguns dels episodis més significatius de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). L'exposició, que commemora el 90è aniversari de la finalització del conflicte, es nodreix de 107 instantànies procedents de l'Archivo General de Palacio. Bona part de les imatges van ser captades per l'agència alemanya Bild-und-Film-Amt (BUFA), que va trobar en els seus retrats un vehicle de propaganda bèl·lica.

Les xifres que va deixar la conflagració testimonien la seva brutalitat: 70.000.000 combatents al front, 10.000.000 morts al camp de batalla, 6.000.000 de mutilats i una implicació directa per part dels cinc continents, fet que corrobora el seu abast planetari. Al seu torn, les conseqüències polítiques, socials i econòmiques que se'n derivaren van assolir tal magnitud que encara en l'actualitat condicionen la geopolítica mundial. D'entre elles, hi destaquen la confirmació dels EEUU com a la principal potència a escala global, l'hegemonia naval del Regne Unit i la desaparició dels quatre grans imperis: otomà, alemany, rus i austrohongarès. Aquest darrer, a més, acabaria fraccionant-se en set estats, alguns dels quals van sorgir en acabar les hostilitats: Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Amb aquest teló de fons també es constituiria la nova Polònia amb sortida al mar i Itàlia expandiria la seva sobirania fins al sud del Tirol, el Trentí, l'Alt Adigi, Gorítzia, Tieste i Ístria. Al meteix temps, una de les grans derrotades, Alemanya, va assistir a la pèrdua d'Alsàcia i Lorena a mans de França, així com de les seves possessions colonials a Àfrica i el Pacífic.

L'Estat espanyol, malgrat els intensos debats entre partidaris dels aliats o dels imperis d'Europa central, es va mantenir neutral durant tot el conflicte. Nogensmenys, entre 12.000 i 15.000 voluntaris d'arreu d'Espanya van donar suport als exèrcits participants, especialment al francès. Així, el febrer del 1916, es va fundar a Catalunya el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans. Paral·lelament, a Madrid, es van crear dos organismes per a auxiliar els voluntaris espanyols i atendre les peticions humanitàries procedents dels territoris afectats pels enfrontaments. El més prestigiós de tots dos va ser l'impulsat per Alfons XIII amb el suport de Creu Roja Internacional: l'Oficina Pro Cautivos, més coneguda com a Oficina de Información de la Guerra, amb seu al Palau Reial de Madrid. Aquesta entitats va fer gestions en favor d'uns 136.000 presoners de guerra i va realitzar unes 4.000 visites d'inspecció humanitària a camps de presoners. Aquestes activitats van generar un volum important de documentació de tota mena i abundós material gràfic destinat a la Secretaria Particular del Rei.

Al marge de les fotografias procedents de BUFA, altres imatges de la mostra són obra de l'agència londinenca Associated Illustration Agencies Limited, la Section Photographique de l'Armée (França) i els fotoperiodistes W. Braemer i A. Podobinsky.

En resum, com afirmen els organitzadors de l'exposició i nombrosos historiadors, la Gran Guerra va significar el salt definitiu entre els segles XIX i XX, «amb la pèrdua col·lectiva de la ingenuïtat i amb revolucions polítiques, socials i econòmiques que marcarien el món actual», com ara la Revolució Russa (1917). La conflagració, a més, també va suposar la incorporació de la dona al mercat laboral, especialment a la indústria bèl·lica, transformada en un laboratori de proves de les darreres tecnologies. Aquestes es van aplicar a la nounada indústria aeronàutica (amb només una dècada de vida), a les armes químiques (per primer cop es van esmerçar gasos tòxics al camp de batalla) i als nous avenços armamentístic, com per exemple els llançaflames (utilitzats per primera vegada el 1915 per l'exèrcit germànic) o els tancs. Tampoc no cal obviar que ambdues faccions van explotar hàbilment la propaganda partidista, les tècniques de la guerra psicològica i, per descomptat, la intoxicació informativa en funció dels seus interessos, heretant així el qüestionable paper del magnat de la premsa William Randolph Hearst I (1863-1951) en la guerra de Cuba.

Les fotografies exhibides corresponen tant a la primera línia de foc com a la rereguarda, i permeten acostar-se al dia a dia d'un dels episodis més cruents de la història contemporània. Una revista amb imatges censurades, una acurada cronologia dels fets i alguns mapes geopolítics de l'època ajuden els visitants a comprendre la magnitud de la Primera Guerra Mundial en el seu moment i la seva empremta en la configuració del món actual.

L'accés a l'exposició és gratuït.

En la imatge, tres soldats alemanys davant de l'oficina de l'exèrcit preparen coloms missatgers (BUFA). Patrimonio Histórico Nacional, Archivo General de Palacio.

Saturday, March 07, 2009

Visita a la fàbrica de llanes més antiga de Catalunya

Arsèguel, una pintoresca localitat de muntanya pertanyent a l'Alt Urgell, no només és coneguda pels arrelats aplecs d'acordionistes que s'hi organitzen cada mes de juliol. De fet, aquest petit poble també té l'honor d'acollir la fàbrica de llanes més antiga de tot Catalunya, fundada a la primeria del segle XX pels avis dels actuals propietaris, la família Isern. De tota manera, el que més sobta al visitant és l'antigor de la seva maquinària —bona part de la qual encara resta en funcionament—, el principal plat fort d'una factoria que encara avui dóna feina a unes 19 persones.

La visita s'inicia al sòtan de l'edifici, on es poden admirar diferents balances romanes de diverses èpoques i les eines tradicionals dels ferrers i els fusters que en el passat vetllaven pel manteniment de les màquines. Entre aquestes sobresurten l'enclusa, becs de lloro, claus angleses, ribots i tenalles.

Tot seguit s'accedeix a la planta baixa, on cinc artefactes centenaris duen a terme el procés d'obtenció de les madeixes a partir de llana verge, obtinguda exclusivament d'ovelles de la comarca. No obstant això, la nau també alberga dues autèntiques joies de la segona meitat del segle XVIII —segons la informació facilitada pels seus propietaris— i actualment en desús. La primera és un molí draper, esmerçat per a rentar les peces de llana ja confegides abans de ser comercialitzades. Hi destaca una obertura lateral que permetia evacular els excedents d'escuma del seu interior, així com un peça de fusta foradada utilitzada per a eixugar les mantes en la fase final del rentatge. Una antiguitat molt semblant ostenta una perxadora o cardadora de llana que, mitjançant nombrosos cards de riu, servia per a donar a les peces confeccionades un tacte flonjo i esponjós. L'aspecte del terra on reposen ambdós aparells, diferent al de la resta de la sala, sembla corroborar el testimoni dels Isern, que asseguren que totes dues «ja eren allà» quan es va inaugurar la fàbrica.

Pel que fa a les màquines encara en actiu, s'hi compten un batan que serveix per a separar els flocs de llana de les impureses que acostumen a incorporar, com per exemple, branquillons o herba seca. Està formada per una barra mòbil punxeguda que ajuda a netejar la matèria primera. Tot seguit, el curiós diable (un cilindre amb punxes que evoca la representació iconogràfica tradicional del dimoni, figura de la que manlleva el seu nom) s'esmerça per a pentinar la llana. Dos artefactes més preparen la llana per a ser tractada, mentre que la darrera màquina (d'origen belga) converteix la llana en madeixes, llestes per a ser transformades en fils.

Els aparells descrits s'accionen tots alhora gràcies a una turbina hidràulica situada al Segre, riu que flueix al costat esquerre de la fàbrica, situada als afores d'Arsèguel. Això permet prescindir de l'energia elèctrica, per bé que l'antigor de la maquinària (que no té coixinets) motiva una elevada despesa d'oli per a la seva lubricació.

Al pis superior s'amaga la principal atracció de l'edifici: una jenny importada del Regne Unit i creada el 1850, el que la converteix en la filadora en funcionament més antiga de la Península (foto). Pot produir fins a 300 bobines de fil a la vegada, tot i que el seu manteniment és realment costós. Atesa la impossibilitat de trobar recanvis per a les peces que s'espatllen, aquestes han de fabricar-se ex professo. Malgrat tot, la jenny continua despertant la curiositat dels seus compatriotes. «De tant en tant rebem visites d'enginyers anglesos», asseguren els Isern. Al seu costat, a més, s'alcen telers on es confecciona el teixit final.

La descoberta de la fàbrica culmina a la botiga, on es poden adquirir mantes de pastor, tapaboques, guants, gorros i mitjons. Alguns d'ells són tenyits, tot i això resta a cura d'una empresa externa. Fins el 1982, aquest procés també era controlat pels amos de la fàbrica, però les riuades del Segre d'aquell mateix any (que van negar l'antic poble del Pont de Bar, obligant-lo a erigir-lo de nou en un altre emplaçament) van destruir també la tintoreria d'Arsèguel. La moderna normativa va fer impossible la seva reconstrucció de la planta, ja que es va considerar que podria contaminar el riu.

El preu de l'entrada individual és de 3,5 euros. La fàbrica es pot visitar a diari, de 10:00 a 14:00 h i de 16:00 a 20:00 h. Per a més informació, es pot trucar al telèfon següent: 973 38 40 09.