La masia de Miró a Mont-roig del Camp, nou bé cultural

El 17 d’octubre passat, la Generalitat de Catalunya va declarar el mas del pintor Joan Miró a Mont-roig bé cultural d’interès nacional. La resolució de la Conselleria de Cultura va propiciar que, pocs dies després, l’Ajuntament d’aquesta localitat del Baix Camp (Tarragona) fes públic el seu pròposit de reconvertir la casa en un museu dedicat a l’obra i la vida de l’artista.

De tota manera, la finca està en venda des de fa un any, i el consistori assegura no poder assumir el preu que demana per ella la família de Joan Miró: sis milions d’euros, uns mil milions de les antigues pessetes.

La recent decisió del Govern català afecta la residència principal, la dels masovers, l’estudi de Miró (dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert), la capella, dues casetes d’ús agrícola, la bassa, el pou, la sínia, els terrenys adjacents i el soterrani, segons recull El Periódico de Catalunya en la seva edició del 22 d’octubre. La masia, adquirida per la mare de Joan Miró al marquès de Mont-roig el 1911, va ser la llar del pintor quan aquest era encara un adolescent.

L’estada de l’artista a Mas Miró també va incidir en la seva trajectòria pictòrica, fins al punt d’inspirar alguns dels seus treballs de la seva etapa figurativa. De fet, Joan Miró va plasmar l’edifici al seu quadre La masia (1921-1922), un oli sobre tela (123,8 x 141,3 cm) que va ser adqurit el 1923 per l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway (1899-1961). Anys després, la seva dona, Mary Hemingway, va donar l’obra a la National Gallery of Art de Washington, on encara avui pot admirar-se.

La masia constitueix una obra primerenca clau en l’univers mironià, ja que conté els temes que aniran reiterant-se durant tota la vida del pintor en el seu llegat artístic i iconogràfic: el sol, la dona, els animals dels camps i els estris domèstics. Al seu torn, el quadre pot considerar-se un retrat costumista de la Catalunya rural de preguerra.

Si l’Ajuntament de Mont-roig del Camp aconsegueix finalment obrir Mas Miró al públic, aquesta proposta cultural se sumaria a les ja existents al municipi: el Centre Miró i un itinerari pels indrets que van servir d’inspiració a l’artista, ambdós inaugurats el 2004.