La vessant mediterrània dels Pirineus: un indret que opta a ser Patrimoni Mundial

El vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Joan Vilahú i Guàrdia, va anunciar ahir que la franja costanera del sistema pirinenc optarà a formar part de la llista del Patrimoni Mundial promoguda per la UNESCO, segons ha publicat avui El Periódico de Catalunya.

La zona, situada a cavall entre Espanya i França, comprèn àrees de gran significació històrica i valor ecològic. Entre elles, destaquen el Parc Natural del Cap de Creus i, sobretot, les muntanyes de l’Albera.

Aquesta darrera serralada, que es divideix en dues demarcacions —la de Sant Quirze-Balmeta i la de Requesens-Baussitges—, ocupa el tram més oriental dels Pirineus, bo i separant el pla de l'Alt Empordà i el Rosselló. L’esmentat paratge és ric en vestigis prehistòrics —s’hi han localitzat més de 130 menhirs i dòlmens, especialment a l’àrea dels Estanys, pertanyent a La Jonquera— i en restes arquitectòniques de diferents períodes. El llegat en qüestió engloba castells (com el de Requesens) i edificis religiosos romànics, entre els quals s’inclou el monestir de Sant Quirze de Colera (a Rabós), dels segles XII-XIII (a la imatge).

Al seu torn, l’Albera ha estat tradicionalment un espai fronterer entre diversos pobles. Un clar exemple d’aquesta circumstància històrica el trobem al Coll de Panissars, una antiga frontera romana que marcava la fi de l’anomenada Via Domitia (que començava a Roma), i l’inici de la Via Augusta (que arribava fins a Gades, l’actual Cadis). Segons una llegenda local, a més, aquest va ser el punt que va emprar general cartaginès Annibal per tal de travessar els Pirineus amb els seus elefants, en un intent d’atacar la península itàlica.

La serra de l’Albera, que s’eleva sobre els 1.000 m d’alçada, es fon en el seu extrem oriental amb els caps de Cerbère (Pyrénées-Orientales, França) i de Creus. Aquest s’erigeix sobre una superfície rocallosa que atresora una antiguitat de més de 450 milions d’anys i que ha estat bellament erosionada per la tramuntana. Al seu interès paisatgistic se suma l’enorme biodiversitat que aplega el seu Parc Natural, concretada en unes 300 espècies de peixos. La seva Oficina d’Informació es troba ubicada al monestir de Sant Pere de Rodes (segle XI), una de les obres mestres del romànic català.

De tota manera, caldrà esperar fins l’estiu de l’any vinent per a saber si la vessant mediterrània dels Pirineus aconsegueix ser inclosa al Patrimoni Mundial.

Aquesta iniciativa representa un nou intent d’obtenir el reconeixement de la UNESCO, després que l’organisme internacional desestimés enguany l’opció d’inscriure la serralada de l'Albera a la seva llista d’espais protegits. En aquella ocasió, però, el prestigiós inventari va donar cabuda a una altra candidatura presentada per l’Estat espanyol: el pont suspès de Biscaia (1893), obra de l’arquitecte basc Alberto de Palacio Elissague.