Presentació a Barcelona del film «De Madrid a la Lluna. La història oculta dels 60»

El cas Matesa, la relació dels membres de l’Opus Dei amb el general Franco, la tragèdia de Los Ángeles de San Rafael, l’execució de Julián Grimau… Contradint el sentit comú, algunes de les fites més tèrboles de la Dictadura franquista apareixen condensades en un documental carregat d’ironia i humor corrosiu. El seu títol, que parodia la castissa i provinciana màxima «De Madrid al cielo», és tota una declaració d’intencions: De Madrid a la Lluna. La història oculta dels 60.

Després de l’èxit conreat amb una pel·lícula de format afí —La Casita Blanca (2002)—, el seu director, Carles Balagué, i el productor José Antonio Pérez Giner han tornat a embarcar-se plegats en una cinta que treu punta a la història recent de l’Estat espanyol. Tots dos han presentat el seu darrer treball aquest matí al cinema Verdi Park de Barcelona, juntament amb una de les personalitats que ofereix el seu testimoni a De Madrid a la Lluna, el religiós Josep Dalmau (els tres a la imatge, captada durant un descans del rodatge).

Mitjançant un format que combina les imatges d’arxiu —algunes d’elles inèdites al nostre país— i l’opinió de més d’una vintena de persones que van viure de prop els canvis de l’anomenada España del desarrollismo, Balagué i Pérez Giner ofereixen un recorregut a través dels fets que més van incidir sobre la opinió pública del moment. Tot i que ambdós van plantejar el film com una radiografia de la influència nord-americana a la societat del moment, els documents gràfics localitzats i les declaracions dels entrevistats han propiciat que el resultat final tingués un caire molt més polític. Segons el seu realitzador, De Madrid a la Lluna no busca pas «exposar un munt de fets de manera farragosa», sinó narrar amb «humor» i des d'una «perspectiva diferent» alguns dels moments més remarcables del tardofranquisme. Al seu torn, Pérez Giner va manifestar que la pel·lícula s’ha rodat pensant especialment en els joves.

A més dels aspectes ja ressenyats, el documental també recull temes com la visita a Espanya del president nord-americà Eisenhower, les reunions celebrades per l’elit madrilenya al pub Chicote, l’arribada dels soldats dels EEUU amb motiu de l’entrada en funcionament de diverses bases militars a l’Estat espanyol, l’aterratge del productor Samuel Bronston a Madrid, el Concili Vaticà II, la irrupció del turisme de masses, el paper de la banda terrorista ETA durant els darrers anys de la Dictadura o la primera missió espacial a la Lluna, fita a la que s’al·ludeix obertament al títol de la pel·lícula. Al seu torn, De Madrid a la Lluna també s’ocupa d’algunes figures claus de l’època. Entre elles, destaquen Adolfo Suárez, Manuel Fraga o Rodolfo Martín Villa. Finalment, la cinta també dóna cabuda a aspectes més frívols, com la relació de l’actriu Ava Gadner amb el torero Luis Miguel Dominguín.

Tal i com ha recordat Balagué durant la presentació de la pel·lícula, alguns d’aquests temes se sustenten en imatges d’arxiu que, fins al moment, mai no havien estat exhibides públicament a Espanya. En aquest sentit, els artífexs del film s’han referit a les úniques declaracions enregistrades de la vídua de Julián Grimau, efectuades poques hores després de l’execució del seu marit, o unes escenes on es veu un grup d’estudiants calant foc a una bandera nord-americana.

Pel que fa a les personalitats que intervenen desinteressadament a De Madrid a la Lluna compartint la seva versió dels fets, es compten els periodistes Àngel Casas, Antoni Batista i Josep Maria Huertas Claveria; els historiadors Carlos Abella, Eduardo César Alcalá i Jesús García de Dueñas; el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Fabià Estapé i l’empresari tèxtil Juan Vilá (un dels principals responsables de l’escàndol de Matesa), així com alguns exmembres de l’Opus Dei i supervivents de l’esfondrament del terra d’un restaurant al complex residencial de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que es va saldar amb 58 morts i 150 ferits.

De Madrid a la Lluna, rodada amb un pressupost de només 650.000 euros, s’ha projectat a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid i en breu s’estrenarà a quatre cinemes catalans (dos d’ells a Barcelona) i a quatre més de la resta de l’Estat.