Un baluard de la Barcelona del segle XVI, al descobert

La construcció d’un edicifi d’habitatges al costat de l’estació de França ha permès que surtin a la llum les restes del baluard del Migdia, una estructura defensiva erigida el 1527 al perímetre de la muralla de Barcelona i desapareguda vers el 1843.

Els vestigis han estat localitzats entre el carrer de la Marquesa i el Pla de Palau, molt a prop del parc de la Ciutadella. Segons es desprèn d’El Periódico de Catalunya del 31 d’octubre passat, el servei d’arqueologia municipal —que depèn del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB)— ha confirmat que a la troballa correspon a un tram de muralla del segle XVI i a les restes d’una torre defensiva que protegia la ciutat de possibles atacs per via marítima.

Els treballs, impulsats pel rei Carles I (1500-1558), van tenir lloc en una època en què la pirateria constituïa una amenaça comú arreu de la Mediterrània. Entre els més cruents d’aquest període, destaquen el setge i la destrucció de ciutats com Maó (1535), Palamós (1543), Pineda de Mar (1545) i Ciutadella de Menorca (1558), perpetrats per pirates turcs.

La nova muralla va substituir una d’anterior, aixecada per ordre de Jaume I el Conqueridor (1208-1276) i que es va malmetre el 1474 a causa de la construcció del port (Barcelona, tot i ser aleshores un centre comercial comparable amb Pisa o Gènova, no tenia instal·lacions portuàries en aquell moment). A més, la zona també acull un antic passeig i un pas de ronda emprat per l’exèrcit.

Després de ser documentat, les restes de l’antic baluard han estat cobertes una altra vegada, tot i que l’empresa promotora dels nous pisos garanteix que seran parcialment visibles des dels garatges del futur bloc de pisos.

Darrerament, les troballes de fragments de les antigues muralles han estat freqüents a Barcelona. Així, fa uns anys es va localitzar un tram corresponent al segle XVI a l’entrada de la sala de festes Bagdad (al carrer Nou de la Rambla), que destaca pel seu bon estat de conservació. Al mateix període corresponen les restes localitzades sota l’estàtua de Cristòfor Colom i el monument a Serafí Pitarra (amdós a Les Rambles). Altres escenaris on s’han descobert edificacions defensives són la Ronda de Sant Pau i el parc de la Ciutadella, on el desembre del 2005 van aparèixer els vestigis de la porta de Sant Daniel (destruïda el 1714, durant la guerra de Successió), que permetia l’accés a la ciutat els segles XIII i XIV.

En l’actualitat, existeixen dues zones on encara resulten visibles sengles trams de les antigues muralles: la plaça de la catedral i l’interior de la Casa de l’Ardiaca (amb unes restes pertanyents al segle IV dC) i el portal de Santa Madrona (a l’avinguda del Paral·lel), del segle XV, per bé que la torre va ser remodelada el 1664.

Amb l’arribada de Felip V (1683-1746) al poder, la construcció d’un ciutadella militar a l’indret on avui es troba el parc homònim i l’enderroc de les muralles el 1854 per a impulsar l’Eixample barceloní van acabar amb bona part de l’antiga arquitectura defensiva de la ciutat comtal.