El romànic a la Garrotxa: Beuda

Tot i que l’esplendor medieval de Santa Pau i Besalú eclipsa el patrimoni arquitectònic dels municipis veïns, el romànic de la Garrotxa no s’acaba en aquestes dues viles. De fet, la comarca esmentada també comprèn altres localitats amb excel·lents mostres d’aquest període històric.

Un exemple el trobem al nord-est: al terme de Beuda, que s’estén per la vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont fins a la vall del Fluvià. Sens dubte, l’edifici de major interès és l'església parroquial de Sant Feliu (a la imatge), un temple romànic de tres naus i tres absis de finals del segle XI, amb una portalada formada per arcs en degradació i una robusta espadanya. El seu interior acull una notable pica baptismal del segle XII, decorada amb arcs cecs i figures en relleu. Al seu torn, hi destaca la volta de canó que decora la nau central, flanquejada per altres dues de quart de cercle que presideixen les naus laterals.

Ben a prop del temple, s’alça la parròquia de Santa Maria de Segueró, documentada des de l’any 1001. Malgrat tot, l’edifici actual, d’estil romànic i d’una sola nau, va erigir-se entre els segles XII i XV, moment en què esdevingué una fortalesa. Mentre que a la façana sobresurt un espectacular absis espitllerat, els elements més valuosos s’han de cercar dintre. Allà es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu (segle XIV), policromada i realitzada en alabastre procedent d’una pedrera local. De la mateixa manera, també caldria al·ludir a una magnífica làpida funerària del segle XVII, una vitrina on es conserva armament de la Guerra del Francès i, sobretot, el monument de Setmana Santa (1747). Dignes de menció resulten també les restes d’un novenari d’ànimes de començaments del segle XIX, obra de Joan Carles Panyó, primer director de l’Escola de Dibuix d’Olot.

Ja en la carretera que mena al santuari del Mont, es troben les runes del monestir de Sant Llorenç de Sous. El recinte va albergar una comunitat de monjos benedictins entre els segles XI i XIII i va contribuir a la penetració del romànic llombard a Catalunya. Una de les parts més ben conservades és el seu cor central. Tot i que s’hi ha dut a terme algunes tasques de restauració, aquestes es van paralitzar el 2001, coincidint amb la descoberta de les restes d’una església pre-romànica del segle IX.

Als voltants, també resulta recomanable visitar l’església del Sant Sepulcre de Palera, una basílica de tres naus consagrada el 1085, tot i que completada més tard. A dins es pot admirar una Verge del segle XIV, molt malmesa durant la Guerra Civil, per bé que restaurada amb encert.

Altres edificis romànics d’interès són Sant Pere de Lligordà (del segle XII i dominat per un imponent absis semicircular), la parròquia de Santa Maria de Palera (d’una sola nau i del segle XII) i la capella de Santa Llúcia.

Per a aquells/es que vulguin conèixer la zona més a fons, La 2 de Televisió Espanyola oferirà el proper diumenge 17 de febrer, a les 11.15 del matí i en desconnexió per a Catalunya, un breu reportatge on es proposarà un recorregut pel terme municipal de Beuda.

Font de la imatge: web de l'Ajuntament de Beuda.